Una derrota que fa mal

Hem de reconèixer que a diferència del que vam dir després del primer partit d’aquest play-off de quarts de final, el Barça de Jasikevicius encara no ha passat el dol de la desfeta de Colònia. Avui, davant un Joventut hipermotivat i hiperagressiu, ha sortit a la pista sense cap mena d’esma. Capcot i amb tan poc ànim que es ratllava la línia que separa la desmotivació del desencert. Sigui com sigui, l’equip ha acabat per oferir una imatge lamentable. Fluixos en defensa, desencertats en el tir des de més enllà dels tres metres, sense ambició i el que és pitjor sense capacitat per reaccionar.

Els de Saras han fet una impressió indigna d’un subcampió europeu davant l’agressivitat d’un equip verd i negre que ha fet seva la màxima que un dia va expressar en paraules un exblaugrana i també exverd i negre. Ens referim a Alejandro G. Reneses, qui un cop més la va encertar quan va dir allò de “si fas 25 faltes t’assenyalaran 25 i si en fas 50 també t’assenyalaran 25”. Els locals han portat aquest apriorisme fins a les últimes conseqüències aconseguint que els àrbitres els xiulessin només 27 faltes personals mentre es deixaven en el xiulet un bon grapat de faltes que tal com va dir el de Chamberí no s’assenyalen.

Cal reflexionar i molt

Dit això, no volem carregar contra l’arbitratge, ni de bon tros. Ells han fet la seva feina, i els que no l’han feta han estat uns blaugranes que semblaven ànimes en pena a la recerca de la seva identitat perduda. Evidenciant, en definitiva una manca d’ambició que no es correspon ni amb la samarreta ni amb l’escut que suposadament diuen defensar. Començant per l’estendard de l’equip que ha fet un altre partit per oblidar i acabant per l’entrenador que partit rere partit està fent la rotació més curta. Sense anar més lluny ahir es van quedar dos jugadors inèdits a la banqueta. Dels que van jugar, només Leandro Bolmaro ha estat a l’altura de les circumstàncies. La resta han anat passant el rosari com si fos una penitència sense treure l’entrellat de què anava la cosa. Avui ha quedat clar que sense ambició ni valentia no anem enlloc. Que el Joventut sortiria agressiu en defensa se sabia des del moment que el seu entrenador ho havia dit a la premsa. Dit i fet.

Primer quart per oblidar

Amb els locals jugant amb el ganivet entre les dents, els visitants surten amb prevenció de no fer-se massa mal. Quan se n’adonen les coses ja s’han complicat i força. Després de tres cistelles, una d’elles un triple de Ferran Bassas, els locals dominen 7-1. Una cistella de Nikola Mirotic, els únics dos punts del montenegrí en el primer quart fan la impressió de recuperació anímica dels blaugranes. Tot mentida. Amb un nou triple de Bassas, el tècnic lituà davant el desgavell dels seus homes ha de demanar temps mort perdent d’onze, 14-3. No serveix de res el canvi defensiu, zona 2-3, que Jasikevicius ha ordenat fa uns instants. Amb l’aparició a pista del base de Las Varillas, substituint a Adam Hanga altre cop titular, sembla que la cosa millora, però de moment és només una sensació.

Els triples de Vladimir Brodziannsky i Nenad Dimitrijevic porten la renda local als 15 punts, 20-5. Els verds i negres semblen anar en un fòrmula 1, mentre que els visitants van senzillament a peu. Arriba un punt de tir lliure anotat per Davies en un departament avui en el qual els blaugranes han estat especialment malament. Acabarien el matx amb un paupèrrim 52% d’encert, 12 de 23. Millora un pèl la intensitat defensiva i això permet que els locals no anotin mentre que pels blaugranes el que li posa més ganes és Bolmaro. Seves seran dues cistelles pel 21-10. Tot i que millora el rebot defensiu blaugrana, no es retalla més l’avantatge local perquè el de Las Varillas falla dos tirs lliures abans que arribi el primer triple blaugrana, Rolands Smits pel 23-13 amb el qual s’arriba a la fi del primer capítol.

Sort de la defensa

El segon quart comença amb una pilota perduda de Bolmaro, que no sembla afectar massa perquè en el següent atac Pau Gasol anota un triple. Els visitants li posen una mica de sal i pebre a la seva defensa i això permet, malgrat que l’atac blaugrana continua sense rumb, que els locals no ampliïn el seu avantatge. En l’única fase d’encert blaugrana en el tir lliure, els que anoten Kyle Kuric i Mirotic fan que el marge local es redueixi a només quatre punts, 24-20. Els visitants defensen en zona 2-3 i alhora milloren pel que fa al rebot defensiu.

Un contraatac culminat per Brandon Davies, discret partit del de Filadèlfia, i una cistella posterior d’ell mateix deixa el marge local en un sol punt, 25-24, i si no s’empata el matx és perquè Davies falla el tir addicional del qual disposa. Els locals continuen defensant molt dur i això els permet tornar a marxar al lluminós, 31-24, després d’un triple d’Albert Ventura. Ara l’atac blaugrana és un autèntic desgavell, però per sort no té conseqüències en el marcador, ja que es perd en atac es guanya en defensa. Un sol tir lliure Cory Higgins, mal partit del de Danville, precedeix a una esmaixada final del fillol de Michael Jordan que deixa el 31-27 amb el qual s’arriba al descans. Cal dir que vist el mal partit dels blaugranes fins al moment, el resultat no és dolent del tot.

L’equip prova de reaccionar

Quan comença la segona meitat sembla que les coses s’han capgirat. Els blaugranes surten més agressius. fins al punt que gràcies a dues jugades de Davies al pal baix el matx s’empata a 31. Però tot quedarà en una impressió perquè pels forasters fer una cistella en un tir en suspensió és una quimera. En un tres i no res, els locals tornen a agafar un marge respectable, 38-31. Higgins trenca la seva mala ratxa en el tir exterior amb un triple, mentre Bolmaro anota un tir lliure.

Un nou triple de Bassas talla de soca-rel la remuntada visitant, 41-35. Kuric respon també amb un triple abans que una falta tècnica assenyalada a Davies aplani el camí als locals, 46-38. Saras torna a demanar temps mort. Hanga anota un tir lliure, com dèiem anteriorment els tirs lliures estan sent un drama i això permet als locals tornar als deu amunt després de cistella i addicional de Dimitrijevic, 49-39. Quan més dramàtica és la situació pels visitants arriba una mica d’aire fresc. Triple de Bolmaro i el sisè punt en el matx de Mirotic per deixar en només cinc punts la renda dels locals, 49-44 a manca dels darrers 10 minuts.

Es consuma la derrota

Tot i que els blaugranes són conscients que necessiten espavilar si volen tenir opcions de guanyar el partit, en els primers minuts del darrer capítol l’únic que fan és intercanviar cistelles, fet que evidentment no porta enlloc. Entre Higgins i un alley-hoop entre Gasol i el mateix Higgins les coses continuen igual, 53-48. Per uns instants l’esperança blaugrana guanya enters gràcies a una esmaixada de Smits, 53-50. Immediatament responen els locals que eleven la diferència quan Brodziansky falla un dels tres tirs lliures dels quals disposa, 57-50. Higgins anota abans que Bassas transformi un altre triple que eleva el marge local fins als vuit punts, 60-52. Anota Mirotic mentre que Davies falla un tir lliure, 62-55.

Estem en els darrers 4 minuts del partit i el Barça segueix sent reactiu més que pro actiu. Una discutible decisió arbitral castiga amb una falta tècnica un suposat flopping de Bolmaro. El marge local creix una mica més, 63-55. Davies anota un sol tir lliure, abans que Higgins deixi el 65-58 al marcador. Ara el rebot defensiu blaugrana és un veritable drama que acaba amb cistella local. Mirotic també s’apunta a les errades en el tir lliure fallant-ne un altre abans que el de Pogdorica pugui fer una cistella pel 69-61. Com es pot comprovar els visitants no troben la fórmula defensiva que els permeti capgirar el signe del partit. Ja sense cap possibilitat, a 23 segons per la fi anota Bolmaro, clarament avui el millor del Barça abans que una cistella final dels locals deixi el definitiu 72-63 que envia la sèrie de tornada al Palau Blaugrana dissabte vinent.

@FCBbasket

Estadística