N’esperàvem molt més.
La temporada 2025/2026 va ser força decebedora. Tot i canviar d’entrenador, Ricard Ares va substituir a David Càceres, el balanç final no va ser gens bo. Tan sols es va aconseguir un títol menor, la Supercopa d’Espanya, competició disputada els prolegòmens de la temporada.
De fet, el curs va començar amb una freda i una de calenta. En la Lliga Catalana es va fer una bona fase de grups, classificant-se l’equip per la final a quatre. Superant a semifinals a l’Igualada es va jugar la final, on es va perdre, 4-2, davant el CP Calafell. En canvi, a la Supercopa, després de superar al Liceo, l’equip blaugrana va tornar a guanyar a l’Igualada, que tot i jugar a casa, va perdre davant els homes d’Ares per 1-3.
Arrenca la lliga
Amb sensacions contraposades va començar l’OK Lliga. Els blaugranes van tornar a superar a l’equip igualadí en la primera jornada de la competició, en partit jugat a Les Comes. Però el primer avís que les coses no anirien prou bé va arribar molt d’hora. La derrota al Palau davant el Liceo, en partit corresponent a la jornada 4 de l’OK Lliga, va ser un trasbals. L’equip va evidenciar unes carències, que no només no es van corregir, sinó que van anar augmentant a mesura que les competicions avançaven.
Al Mundial de clubs, l’equip respon
La següent competició va ser el Mundial de Clubs disputat a primers d’octubre a San Juan. Es va fer un bon torneig, guanyant tots els partits de la fase de grups, aconseguint el pas a la final en derrotar al Centro Valenciano en la semifinal. Però l’Sporting CP va superar als blaugranes en la final per 3-2. Curiosament, els blaugranes havien guanyat als portuguesos en la fase de grups.
A un pas del títol
Amb l’equip classificat en segona posició a la lliga domèstica, els resultats van ser relativament bons a la competició europea. En la primera volta de la Champions League, es van guanyar quatre dels cinc partits, incloent-hi tres victòries importants, a les pistes del Reus Deportiu, de l’Igualada i del Porto, mentre que el matx amb el Trissino italià va acabar en empat a 4 al Palau.
En el primer partit de la segona volta, el castell de cartes va caure. La derrota per 0-2 davant l’equip portuguès va deixar a l’equip blaugrana sense opcions de ser primer de grup. La segona posició final donava accés a la final a vuit que s’havia de jugar a Coimbra. En l’eliminatòria de quarts de final, l’equip blaugrana va superar a l’Sporting CP, per 2-0. En la semifinal es va guanyar al SL Benfica, dirigit per Edu Castro. El Barça va jugar la seva vint-i-setena final de la Copa d’Europa davant el Porto. El 3-1 final va donar el títol a l’equip portuguès.
La Copa, tampoc….
A la Copa, els resultats no van ser tampoc bons. Després de superar en quarts de final al CE Noia per 4-0 es va perdre per 3-4 en la semifinal davant el Calafell. Era el tercer títol que s’escapava.
Trist final de temporada
Mentre, a l’OK Lliga, l’equip patia una irregularitat evident. Amb empats al Palau davant l’Igualada i el Lleida i les derrotes en A Coruña i a Sant Sadurní, l’equip blaugrana va acabar la fase regular en segona posició, empatat a punts amb el Liceo, però les dues victòries dels gallecs els hi van donar la primera posició de la fase regular. En quarts de final, el Barça va superar al CE Noia, guanyant els dos partits de casa, 2-1 i 5-3, perdent en la pista de l’Ateneu Agrícola per 6-3.
Fora de la final
A la semifinal el rival va ser l’Igualada. En el primer partit jugat al Palau la victòria va ser pels blaugranes, per 4-1. Els igualadins van donar la sorpresa guanyant el segon partit per 1-3. A Les Comes, el Barça va aconseguir vèncer per 1-2, però els homes de Marc Muntané es van endur el quart partit també per 2-1.
El cinquè partit es va haver de jugar a Lloret de Mar, perquè al Palau Blaugrana, aquell mateix dia, 9 de juny, es jugava el primer partit de la semifinal de l’ACB entre el Barça i el Tenerife. En aquestes circumstàncies tan anòmales, l’Igualada va vèncer per 1-2 deixant als blaugranes fora de la final.
Marxen jugadors….
Durant la temporada s’havia filtrat que tant Sergi Fernández com Pablo Álvarez es retirarien. Davant d’això, la direcció esportiva de l’hoquei blaugrana, havia de remodelar la plantilla.
El següent moviment a la plantilla va ser arribar a un acord amb Ferran Font per la seva desvinculació de l’equip blaugrana. L’osonenc que tenia contracte amb el club fins al juny de 2027, deixa el Barça havent jugat un total de 103 partits en dues temporades de blaugrana.
… i arriben reforços
El primer jugador a arribar era Nico Ojeda. Un argentí, concretament de Mendoza, que havia destacat al Lleida, equip en el qual havia jugat les darreres tres temporades, l’última com a cedit per l’equip blaugrana. Ojeda va mostrar la seva qualitat de golejador en ser el màxim anotador a l’OK Lliga en la temporada 2025/2026 amb 26 gols.
El dilluns 6 de juliol, el club anunciava el fitxatge de Martí Casas. Un mataroní de 30 anys que arriba a l’equip blaugrana procedent del Reus Deportiu. Jugador d’àmplia trajectòria esportiva que ha jugat en diversos equips, CP Vic, CE Noia, el Forte dei Marmi italià, CP Calafell i com hem dit al Reus. Sempre ha destacat pel seu olfacte golejador.
L’endemà, el dimarts 7 de juliol, el club anunciava que havia arribat a un acord amb Davide Gavioli, nascut a Mirandola, província de Mòdena. També amb bon olfacte golejador. La temporada passada a les files del Trissino, va aconseguir 26 gols i 26 assistències en totes les competicions. En Gavioli serà després d’Enrico Mariotti, el segon jugador italià en jugar al Barça.
Per suplir a Sergi Fernández, l’opció escollida va ser recuperar a l’Arnau Martínez que la temporada passada va fer un magnífic curs en les files de l’Igualada, proclamant-se campió de lliga en superar en la final al Liceo. El barceloní ha estat cedit les darreres quatre temporades, una al Montecchio italià, dues al CP Caldes i la darrera, com hem dit, a l’Igualada. Ara als 22 anys entra per la porta gran en la plantilla del primer equip blaugrana.
Esperem que amb aquestes noves incorporacions, l’equip recuperi la seva millor versió per optar a tots els títols que disputarà.
Sempre fidels!
PBBMeritxell-FCB