CE Noia 1 – Barça 5

Superant tots els entrebancs que se li han presentat, sense anar més lluny avui ha patit la baixa d’última hora de Xavi Barroso, fet que comportava que durant el matx Edu Castro només ha pogut fer una rotació de tan sols sis jugadors, l’equip blaugrana ha aconseguit la seva 34a OK Lliga de la història, en superar brillantment al CE Noia en el quart partit del play-off final.

Per aconseguir aquesta victòria cal destacar a dos jugadors, Ignacio Alabart i Joao Rodrigues, els quals han jugat gairebé tot el partit sencer amb molt poques estones de descans i en el mateix sentit destacar la magnífica actitud defensiva dels blaugranes durant els 50 minuts de joc i no menys important el gran partit de Sergi Fernández, qui feia el seu debut en aquesta sèrie final i que gairebé ha abaixat la persiana permetent només, i de falta directa, un gol als rivals. En definitiva, un esforç immens que ha tingut el premi del títol amb un final de partit que, com veurem més endavant, ha estat digne d’un guió cinematogràfic.

Els visitants posen molt aviat el fonament del seu triomf

Amb el tercer partit jugat dos dies abans a la memòria, els visitants sortien a la pista de l’Ateneu Agrícola sabent el que havien de fer i encara més important, el que no devien fer si volien finalitzar la sèrie avui mateix. Per tant, sense deixar espais al darrere es buscava el control del joc. Molt aviat es posaven les coses de cara pels forasters. Després d’una rematada entre els tres pals de cada un dels equips, Alabart controla una pilota molt a prop de l’angle inferior esquerre de l’àrea rival, sense pensar-s’ho gaire etziba un tir de pala que Blai Roca amb prou feines pot rebutjar, la bola la intenta controlar Jordi Bargalló, però el que acaba fent és deixar la bola solta dins de l’àrea on Joao Rodrigues la controla i després de fer una finta cap a la seva esquerra, amb un toc suau, l’envia al fons de la xarxa. És el minut 2.11 quan els blaugranes s’avancen al marcador, 0-1.

El gol és un sotrac pels uns locals que sense acabar de recuperar l’ànim reben 15 segons més tard un nou cop. Ara és el mateix Alabart qui circula per banda dreta de l’atac visitant. Quan està a prop de la línia superior de l’àrea local canvia la direcció cap enrere, i quan es troba a pocs centímetres de la línia inferior, etziba un dur xut que supera a Roca per la seva dreta. És el 0-2. Els locals es troben amb dos gols de desavantatge d’un partit que, com aquell que diu, només ha fet que començar. Per recuperar l’ànim als seus jugadors, Pere Varias demana immediatament un temps mort en el minut 2.26. Però el mal ja està fet.

Control blaugrana

Quan el joc es reprèn, els locals són conscients del que patiran si volen remuntar. A més, la defensa blaugrana no ho posa fàcil i en darrera instància Sergi Fernández està a l’aguait. Els atacs locals s’estavellen davant la bona defensa culer i en atac els homes d’Edu Castro allarguen les jugades per fer passar el temps conscients del botí que tenen. El tècnic de Vigo ha començat a fer rotacions que, com hem dit, només podien ser de sis jugadors. En el minut 12.27 Eloi Cervera disposa d’una clara oportunitat que salva Roca.

Amb el matx cada cop més controlat pels blaugranes, arriba en el minut 13.56 una targeta blava per Martí Gabarró. Alabart és qui executa el llançament directe, però Roca resol la situació. En els dos minuts de superioritat, els homes d’Edu Castro no poden superar a Roca, malgrat tres rematades de Joao Rodrigues. El joc no varia gens. Bona defensa blaugrana, preocupats més de defensar que d’augmentar la renda. El partit arriba al tram final de la primera meitat quan el compte de faltes dels locals s’enfilarà fins a la novena en el minut 22.11, mentre els forasters en porten 6. Dues rematades més de Joao Rodrigues són les darreres d’una primera part que acaba sense que es torni a moure el marcador.

Els forasters amplien el seu avantatge

Quan comença la segona meitat es veu al Noia més incisiu, conscient que ha de fer quelcom si vol canviar el signe del matx. Però es troba al davant una defensa sense fissures, sòlida i solidària que li fa la feina més fàcil a un concentrat Sergi Fernández. En el minut 33.28, els locals cometen la seva desena falta. Ara l’encarregat d’executar-la és Joao Rodrigues. El d’Oeiras després de fer una finta perfecta supera per sota i a la dreta a Roca. És el 0-3 que fa encara més complicada la possible gesta als locals.

Veient que les coses no rutllen pel seu equip, Varias demana un temps mort. Poc després, en el minut 33.34 Xavi Costa veu una targeta blava per una clara falta sobre Sergi Llorca. De nou qui s’encarrega de l’execució del tir directe és Joao Rodrigues qui aquest cop no sorprèn Roca. Com havia passat a la primera part, la superioritat blaugrana no es materialitza en gol. En el minut 36.28 Sergi Llorca en un contraatac disposa d’una clara oportunitat per augmentar la renda visitant, però un cop superat Roca la pilota acaba estavellant-se en el travesser. El Barça arriba a la seva novena falta en el minut 38.58. El matx continua controlat pels visitants que es dediquen fonamentalment a dominar el ritme de partit, sense arriscar i treballant de valent en els atacs locals.

Els blaugranes reaccionen de forma immediata al gol local

En el minut 43.10 arriba la desena falta visitant. Aquest cop l’encarregat de fer el llançament directe és Ivan Morales, qui amb un xut sec i dur per sota supera a Sergi Fernández. El gol és un bri d’esperança pels locals els quals per uns instants veuen possible la remuntada. Però els durarà un parpelleig, perquè en la jugada següent després de la sacada de centre, Alabart culminarà el seu grandiós partit amb un xut per l’esquerre de Roca per l’1-4 que puja al marcador en el minut 43.24.

Amb els ànims locals sota mínims, Humberto Mendez veu una targeta blava, però sense comportar tir directe. Com ha passat en les superioritats anteriors, en aquesta ocasió, els blaugranes tampoc superen Roca tot i tres rematades d’Alabart. El matx continua sent controlat pels visitants que aprofitant la poca esma que els queda als locals gasten els segons per apropar-se al final. Els atacs de l’equip local són estèrils perquè entre altres coses als homes de Varias els hi falta convicció. Com havíem dit, el final ha estat de pel·lícula

Històric final

Un contraatac local pel cantó dret del seu atac el talla Alabart qui de primeres fa un passi en perpendicular a Marc Grau situat al costat de la tanca per darrere la porteria local. Veient que Sergi Panadero està sol en la vertical de la porteria, el de Lloret li fa la passada que el vigatà aprofita per enviar la bola a l’escaire esquerre de la porteria de Roca, quan al partit li queden 9 segons i dues dècimes. El gol que és el punt final a una llarga carrera de 933 partits amb 446 gols i 68 títols, es celebrat com es mereix per tots els jugadors i cos tècnic blaugrana. La celebració no és entesa pel simpàtic públic local que escridassa als jugadors sense entendre que acaben de viure un gol històric.

El poc temps que queda no es juga gens i com és habitual sona la botzina indicant el final de partit. El Barça és el campió de forma merescuda en un gran partit. La botzina també serveix per posar el punt final de la seva etapa al Barça a Edu Castro, Jordi Roca, Dani Fernández, Joao Rodrigues, Pau Bargalló i el punt final d’una carrera antològica de Sergi Panadero qui en la seva condició de capità recull la copa que acredita a l’equip com el campió, lluint una samarreta del capità absent. Va per tu, Pau!!!! Felicitats, CAMPIONS!!!!, i fins sempre.