La trentena!!!!
El Barça ha superat clarament al Bidasoa, en la final de la Copa. El triomf s’ha basat en la combinació perfecta d’una magnífica defensa, un atac encertat i uns porters sensacionals. Amb aquest còctel, és impossible perdre un partit d’handbol.
Inici demolidor
L’equip blaugrana, que havia arribat a la final després de superar a l’Atlético Valladolid (38-24), i al Nava (27-38), ha començat la final amb un parcial 0-7, que ha deixat el partit pràcticament decidit, quan només s’havien disputat 7.03 minuts. Álex Mozas demanava el seu segon temps mort per intentar, inútilment, redreçar una situació que semblava irreversible, com així ha acabat passant. Amb un Emil Nielsen que s’ha acomiadat de les competicions domèstiques fent una actuació portentosa, encaixava el primer gol en el minut 11, obra d’Ignacio Valles.
Els d’Irun estaven jugant amb set jugadors de pista, fet que aprofitaven els blaugranes per continuar augmentant la renda. Luis Frade, Dani Fernández i el mateix Nielsen aprofitaven que el porter rival, Leo Maciel, estava a la banqueta per fer arribar la renda als vuit gols, 2-10. Dika Mem anotava l’onzè gol blaugrana, amb una defensa barcelonista que no afluixava, per desesperació d’uns irundarras que no trobaven la fórmula per superar una defensa que s’estava posant a prova.
Veient que jugar sense porter, no li serveix, Mozas envia l’invent a la basa. Un gol de Dani Fernández i dos més de Domen Makuc fan arribar l’avantatge blaugrana als onze gols, 3-14. Els homes de Carlos Ortega no han afluixat el seu treball defensiu i això els permetia mantenir la renda, 5-16. Els avui locals ho intentaven, però Nielsen no ho deixava fàcil. Amb l’equip funcionant com un rellotge, el marge arriba als dotze de renda, 8-20, després d’un gol d’Ian Barrufet. Resultat amb el qual s’arriba al descans.
Tot continua igual
Quan comença la segona meitat, hi ha el dubte si els blaugrana baixaran la intensitat amb la qual estaven defensant. Però res d’això passa. Jakub Skrzyniarz qui ara ocupa la porteria del Bidasoa, no pot evitar que Dika Mem, gran partit del francès, anoti el 8-21. Un parell de gols de Blaz Janc fan arribar el marge dels barcelonistes als tretze gols, 10-23. El partit comença a ser un martiri pels grocs que no troben la manera d’anotar amb comoditat. Ni la defensa, ni el porter blaugrana els permeten atacar amb certa comoditat.
Els gols anotats per Frade i Dani Fernández fan arribar la renda catalana als quinze gols, 13-28. Després d’un set metres convertit per Ignacio Valles, el tècnic malagueny decideix canviar de porter, Viktor Hallgrimsson dona descans a Nielsen, acomiadat amb una gran ovació. El canvi de porter podria fer que els d’Irun anotin amb més comoditat, doncs no senyor. Això no passa. Un parcial 0-3, amb gols de Dika Mem, Frade i Adrian Sola, fan arribar la renda blaugrana als disset gols, 14-31 quan se superen els 45 minuts de partit.
Els homes d’Ortega mantenen el ritme i entre Petar Cikusa i Seif Elderaa fan arribar l’avantatge als dinou gols, 15-34. Hallgrimsson continua aturant i un gol de Janc deixa en vint el marge culer, 15-25. Vint gols que serà la diferència final després dels anotats per Ian Barrufet i Òscar Grau pel definitiu 17-37 que hi ha al marcador al final dels seixanta minuts.
Aquesta és la trentena copa, tretzena de consecutiva, aconseguida pel Barça en la seva història. Enhorabona, CAMPIONS!!!!
FCB