Derrota decebedora.
El Barça ha perdut merescudament davant el CP Calafell la final de la Lliga Catalana. Tot i que l’equip blaugrana ha portat el pes del partit, els seus atacs han estat ben contrarestats pel bon plantejament defensiu que han fet els homes de Guillem Cabestany. Els blaugranes han fet un partit molt pla, amb molt, massa, tir exterior, sense trobar la manera de combinar en zones pròximes a l’àrea rival, afavorint el pla de partit que tenia un rival, que buscava fer ràpids contraatacs que posessin en perill la porteria blaugrana. Sense trobar solucions per superar aquest plantejament, l’equip blaugrana s’ha estavellat una vegada i una altra en la bona disposició defensiva rival i en un Martí Serra, el porter dels del Baix Penedès, molt encertat en els cinquanta minuts de partit.
Inici preocupant dels blaugranes
Els blaugranes, fidels a la seva manera de jugar, han pres el control del joc, però sense ser gaire punyents. En això, tenia molt a veure el fet que els tarragonins defensessin molt enrere, muntant un veritable mur als voltants de la seva porteria. Els homes d’Ares s’han adonat molt aviat que avui haurien de picar molta pedra si volien sorprendre la defensa rival. I de fet, la majoria de les jugades acabaven amb un tir llunyà que posava les coses fàcils a Serra.
Amb el Calafell fent rotacions molt curtes, els blaugranes no podien superar la defensa rival. El matx s’ha anat desenvolupant sense gaire perill, fins que després d’una rematada de Marc Grau aturada per Serra, la bola és controlada per Jerónimo Garcia, qui fa un passi a Sergi Folguera situat a la banda dreta de l’atac tarragoní, al costat mateix de la tanca. Folguera de primers fa un passi al mig del seu atac, per on apareix Carles Domènech, qui amb un tir de baix a dalt supera Carles Grau. És el minut 17.11 quan l’1-0 puja al lluminós.
Empat miraculós
El gol no ha modificat gens el partit. Els blaugranes han continuat fent el joc pla que havien fet des del començament. Mentre el Calafell, reforçat pel marcador, ha continuat fent la mateixa defensa que havia desenvolupat fins al moment. L’empat arribava poc després. Ha estat un booling en el vèrtex superior dret. La bola frega l’estic de Quim Gabarró, quedant sense control davant la porteria dels avui locals. Marc Grau és qui primer reacciona i amb un toc suau la fa passar per l’esquerra de Martí Serra aconseguint que l’1-1 pugi al marcador en el minut 18.48.
L’afortunat gol blaugrana no deixa de ser una excepció al que s’estava veient sobre la pista. A 3.06 per la mitja part, Ricard Ares demana temps mort, però el joc no varia gens en el temps que queda, arribant-se al descans sense que es torni a moure el marcador.
El Calafell deixarà el matx pràcticament decidit
La segona meitat comença sota el mateix ritme de joc que s’ha vist en la primera. Joc pla d’un Barça que continua sense trobar la forma de desequilibrar la bona defensa rival. Tirs llunyans sense perill i manca de combinacions en zones de perill. El que fan i molt bé els homes de Cabestany és les transicions per evitar contraatacs blaugranes. Així les coses, amb el Calafell sense pressa i amb el Barça sense modificar gens la seva forma de jugar, arribarà el segon gol de l’equip tarragoní. Un contraatac conduït en solitari per Jerónimo Garcia supera, amb facilitat als jugadors blaugranes pel bell mig, acaba amb l’argentí arribant davant mateix de Carles Grau i el supera amb un xut a l’escaire dret. És el minut 35.50 quan el 2-1 puja a l’electrònic.
El gol cau com un gerro d’aigua gelada damunt els blaugranes que queden esmaperduts. Tant és així,que encara no quatre minuts més tard, arribarà el tercer gol dels tarragonins. Ara qui controla la bola és Domènech, qui puja sense rebre cap marca per la banda dreta del seu atac. El de Sant Cugat travessa la línia de mitja pista i des del centre de l’atac etziba un xut que va a l’escaire esquerre de la porteria defensada per Carles Grau. És el minut 39.36 quan puja al lluminós el 3-1 que deixa el matx pràcticament decidit. I això és així perquè els blaugranes continuaran jugant de la mateixa manera, buscant, sobretot, el tir exterior. De fet, el matx no canvia gens.
El segon gol blaugrana arribarà massa tard
El Calafell es limita a jugar amb possessions llargues, fent del rellotge el seu millor aliat. Per la seva part, el Barça continua jugant de manera plana, fins que a 2.05 de la fi, veuran un lleuger bri d’esperança. Una jugada, aparentment sense perill, de Ferran Font i Marc Grau en banda dreta, acaba amb una bola penjada de Font en un passi molt complicat al jugador de Lloret. La bola que va per l’aire és fregada per l’estic de Folguera, convertint una jugada innocent en una rematada enverinada que superarà a Martí Serra. És el 3-2.
La pena és que aquest segon gol culer arriba massa tard. A 1.15 per la fi, Ares, desesperat, decideix jugar sense porter. I com gairebé sempre que això passa, qui anotarà és l’equip que defensa. Efectivament, l’atac infructuós dels blaugranes acaba amb la bola controlada per Domènech, qui des de molt a prop de la seva pròpia àrea, fa un xut sense oposició que entra pel bell mig de la desguarnida porteria blaugrana. Queden 23 segons per la fi quan el definitiu 4-2 puja al marcador. En el poc temps que queda no hi passarà res de res i el matx finalitzarà amb el Calafell revalidant el títol.
@PBBMeritxell