La temporada 2024/2025 de l’equip d’handbol ha estat un pèl irregular, amb un trist final que va estar marcat per l’estranya derrota patida davant el Magdeburg, en la semifinal de la final a quatre disputada al Lanxess Arena. Aquell derrota, marca un final de cicle d’un equip que havia signat unes últimes temporades plenes d’èxits. Les victòries a Colònia en tres de les últimes quatre finals a quatre, així ho certifiquen. Però, el club va decidir que al final de la temporada hi hauria una important reducció del pressupost de la secció. Una retallada pressupostària que és causada per la situació econòmica del club.
Tot i aquesta conjuntura, la plantilla va aconseguir endur-se’n tots els títols domèstics (Lliga Asobal, Copa, Copa d’Espanya, Supercopa Ibèrica i Supercopa Catalana). Mentre que pel que fa als títols internacionals, es va perdre la semifinal del Mundial de Clubs davant el Veszprem de Xavi Pascual i a Colònia també es va perdre la semifinal disputada davant el Magdeburg, en un partit marcat a foc pel curiós arbitratge de la parella macedònica Slave Nikolov i Gjorgji Nachevski, que van mostrar una sospitosa diferència de criteri a l’hora de prendre decisions. La sortida vergonyosa i a correcuita de la parella arbitral de la pista, no va fer sinó alimentar la sensació que el Barça va rebre en aquell matx un tracte poc just.
El darrer ball
El tram final de la temporada va estar marcat per la lesió patida el 15 de febrer per en Gonzalo Pérez de Vargas davant el Bidasoa Irún. L’arribada del francès Vincent Gerard, que estava retirat, va voler pal·liar la baixa del porter nascut a Toledo. Més enllà del resultat final, des de principi de curs se sabia que estàvem assistint al darrer ball d’una generació irrepetible.
La marxa de fins a 10 jugadors, és sense dubte un trasbals enorme en qualsevol circumstància. I si a més, alguns dels jugadors que marxarien han estat i són emblemàtics, la sensació de vertigen augmenta a nivells inabastables. Per donar-nos compte del que diem, només cal esmentar els jugadors que abandonen la disciplina blaugrana. Repassem-los: Gonzalo Pérez de Vargas, Aitor Ariño, Thiagus Petrus, Melvyn Richardson, Hampus Wanne, Pol Valera, Javi Rodríguez, Juan Palomino, Jaime Gallego i Vincent Gerard.
Com es pot comprovar, alguns dels noms d’aquesta llista es poden considerar llegendes del club que difícilment podran ser substituïts de l’imaginari col·lectiu de l’handbol blaugrana. És veritat que és llei de vida, que igual que un dia arribes, n’hi haurà un altre en el qual deixaràs de formar part d’aquella il·lusió col·lectiva, però tot i saber-ho no ho fa menys dolorós. En qualsevol cas, des d’aquestes modestes línies, desitjar-los a tots ells que allà on vagin, tinguin el màxim d’èxit possible i que sàpiguen que sempre estaran al nostre cor.
Sava nova
Per suplir les nombroses baixes, el club va decidir cobrir amb set jugadors aquestes deu baixes. Anem a pams. A la porteria, el substitut d’en Gonzalo serà l’islandès Viktor Hallgrimsson, de vint-i-quatre anys, procedent del Wisla Plock polonès. El nou porter blaugrana va començar la seva carrera al Fram Reikiavik del seu país, fitxant a continuació pel GOG danès. D’allà va anar al HBC Nantes on va militar dues temporades. De l’equip francès va anar al Wisla Plock, on ha estat la darrera temporada. Internacional islandès, s’espera d’ell que a l’equip blaugrana continuí la seva progressió com a porter de referència.
A l’extrem esquerre, posició en la qual la direcció esportiva va decidir canviar-la del tot, hi arriba en Dani Fernández, jugador que va passar sis temporades a l’handbol formatiu del Barça, per després marxar al Cangas del Morrazo. De l’equip gallec va anar al TVB Stuttgart alemany, equip en el qual ha militat els tres darrers cursos. Consolidat com l’extrem esquerre titular de la selecció estatal, el sabadellenc espera aconseguir tots els títols possibles.
En la posició de lateral esquerre, la direcció esportiva blaugrana ha escollit a l’egipci Seif Elderaa, de vint-i-sis anys provinent del Limoges francès, equip en el qual ha militat les tres últimes temporades. L’egipci té bona mà per anotar i pot jugar també, en la posició de central.
Retorn de jugadors cedits
Al lateral dret, l’elecció és un altre jugador de la casa, en aquest cas el jugador escollit és en Djordje Cikusa, el germà d’en Petar, qui en la temporada 2024/2025 ha jugat cedit al Montpellier francès.
Per completar la posició d’extrem esquerre, el club recupera a un jugador de la casa, l’Ian Barrufet, qui en la darrera temporada ha jugat a gran nivell al Melsungen alemany.
En la posició de pivot, la direcció esportiva del club ha optat per un home de la casa, en aquest cas l’Òscar Grau, qui tindrà la temporada vinent fitxa del primer equip.
El retorn del fill pròdig
I hem deixat pel final el retorn del fill pròdig. Després de passar-se dues temporades al Veszprem hongarès, en Ludovic Fàbregas retorna a l’equip blaugrana per ocupar la posició de pivot. El de Perpinyà, de vint-i-nou anys, torna a l’equip blaugrana on va ser cabdal en la seva primera etapa, des de l’any 2018 fins al 2023. Període en el qual va guanyar 29 títols entre els quals dues Champions consecutives, els anys 2021 i 2022.
A aquests nouvinguts, cal afegir els jugadors que segueixen al club i que són els següents: Emil Nielsen (porter), per cert, aquesta serà la darrera temporada al Barça del danès; Dika Mem (lateral dret); Petar Cikusa i Domen Makuc (centrals). Com en el cas de Nielsen, l’eslovè Makuc marxarà del club a finals de la present temporada. Jonathan Carlsbogard i Timothey N’Guessan (laterals esquerre); Aleix Gómez i Blaz Janc (extrems drets) i per acabar, Luis Frade i Antonio Bazan (pivots)
Il·lusions renovades
Tots ells conformen una plantilla de 17 jugadors que, com sempre, rebran el suport a la grada de la PBB Meritxell, en una nova il·lusionant temporada, en la qual esperem que arribin els èxits que tots els culers esperem.
Sempre fidels!
FCB