No hi ha manera.
Tres partits ha disputat el Barça aquesta temporada contra el R Madrid i tots tres han tingut el mateix guió i el mateix desenllaç. El desenvolupament dels tres parits ha estat més o menys d’aquesta manera, partit ajustat amb lleuger domini al marcador per part dels blancs, en els darrers minuts del matx, els blaugranes s’apropen, inclús empaten o fins i tot es posen al davant, però en el tram final del matx, s’acaben imposant els blancs. De forma ajustada, però s’enduen el triomf.
Aquest guió, conegut per tothom, ha estat el que s’ha desenvolupat en el partit que tancava la tretzena jornada de l’ACB que deixa als blaugranes al llindar de quedar-se fora del tall que dona opcions de disputar la copa del mes de febrer. Perquè està clar que el matx contra l’equip blanc es pot perdre, el que no és acceptable és acumular un total de cinc derrotes més. Un cop més, els homes de Joan Peñarroya han competit, han estat fins i tot al davant al marcador, 65-67, a 2.42 del final. Però la victòria s’ha quedat a casa, mentre els blaugranes es quedaven amb un pam de nas.
Domini blanc
El matx començava amb un triple de Facundo Campazzo que no presagiava res de bo pels visitants, però la resposta blaugrana ha estat contundent. Triple d’Àlex Abrines, cistella de Jan Vesely que li donaven la volta al lluminós, 3-5. La bona notícia pels visitants era que no passaven angunies per controlar el rebot defensiu. Els blancs responien amb quatre punts consecutius, abans que una esmaixada de Vesely empati el matx a 7.
Una pilota perduda per Jabari Parker, permet a Xavier Rathan-Mayes tornar a avançar als locals. Un triple de Kevin Punter empata el matx a 10, abans que en Willy Hernangómez avanci als forasters per segon cop, 10-12. La reacció blanca no s’ha fet esperar. Un parcial 8-0 culminat amb un triple de Andrés Feliz dona sis punts de renda als blancs. Malgrat que Chimezie Metu anota una cistella i posteriorment un sol tir lliure, un triple sobre la botzina de Mario Hezonja deixa en sis punts el marge blanc al final del primer capítol, 21-15.
Els blaugranes resisteixen
Quan el mateix Hezonja amplia el marge local amb un segon triple, 24-15, fa la sensació que els blancs poden trencar el partit, però els blaugranes tornen a reaccionar aconseguint un parcial 0-6, cistelles de Metu i Tomas Satoransky, més un cop de palmell de Parker, que obliguen a Chus Mateo a demanar un temps mort, 24-21. Tot i el pas per la banqueta, les coses no milloren pels blancs. Parker recupera en defensa una pilota que aprofitarà Dario Brizuela per anotar. Una cistella del mateix Parker, torna a posar al Barça al davant per segon cop, 24-25.
Un triple d’Alberto Abalde capgira les coses, abans que faci el mateix Satoransky també anotant de tres, 27-28. Un altre triple de Parker, augmenta el marge culer als dos punts, 29-31, abans que un tercer triple d’Hezonja culmini un parcial 5-0, 34-31. Ara és Peñarroya qui demana temps mort. Com li havia passat a Mateo, el temps mort no li serveix de gaire al de Terrassa i en els 2.02 que li queden al primer temps, només es veuran dos punts de Walter Tavares, pel 36-31 que hi ha al marcador quan arriba el descans.
Els forasters ho intenten sense èxit
Tot i que la segona part comença amb bones sensacions pels blaugranes, una esmaixada de Parker redueix a tan sols tres punts el marge local, 36-33. Un parcial 9-0, culminat per un triple de Campazzo i una esmaixada de Gabriel Deck qui acabarà lesionat en la jugada, dona nou punts de renda als locals, 45-36. Peñarroya es veu obligat a demanar temps mort. Un cop de palmell d’Abrines retalla el marge blanc als set punts. Renda que més tard mantindrà Punter, 47-40.
Després que anoti Metu, és Mateo qui talla el partit. Anoten els blancs, però la resposta en forma de triple per part de Parker redueix el marge local als quatre punts, 49-45. Els blancs tornaran a ampliar el seu avantatge, anotant sis punts sense resposta culer, fins als deu punts, 55-45. El matx que corre el perill de trencar-se per part blanca, es redreça un pèl gràcies a una cistella de Punter, un tir lliure de Metu i un triple de Juan Núñez a set segons de la fi del tercer capítol, 57-51.
Final sense sorpreses
Els darrers deu minuts comencen amb cistella de Metu, bons minuts del de Los Angeles, per deixar el marge local en quatre punts, Renda que manté en Willy des de la línia, 59-55. Un triple de Sergi Llull vol trencar la ratxa visitant, però tot i que el desavantatge a la pintura és evident entre Tavares i en Willy, els forasters defensaran bé, obligant a tirs sense massa bona posició als locals. Entre això i l’encert de Parker, amb dos triples consecutius després de dos tirs lliures anotats per Satoransky, configuren un parcial 1-8 que empata el matx a 63 quan queden 4.29 al partit. Abalde falla dos tirs lliures, però el rebot ofensiu se l’emporta Hezonja que no fallarà des de la línia, 65-63.
Estem en el tram final del partit. Un triple de Metu avança per quarta vegada als blaugranes, 65-66. Marge d’un punt que creix per un tir lliure de Punter en una falta tècnica assenyalada a Mateo, 65-67 a manca de 2.42. Després que Dzanan Musa falli un tir lliure, els àrbitres li assenyalen una falta en atac a Vesely, que és la cinquena. Un triple de Campazzo capgira el marcador. Punter pot empatar el matx des de la línia, però falla un dels tirs lliures, 69-68 a 1.47 de la fi. Els blancs aprofiten els tirs des de la línia, Musa i Campazzo no fallen, per augmentar la seva renda als cinc punts, 73-68. Però els blaugranes no es rendeixen. Un triple de Satoransky a 1.01 dona vida als forasters que tindran dues oportunitats més per empatar i fins i tot guanyar el partit, però els triples de Parker i Metu troben el ferro i la pel·lícula acaba amb victòria blanca. Ja ho hem dit al començament, el mateix guió, el mateix final.
FCB
