Malgrat el títol aconseguit, amarg final de temporada
La temporada 2022/23 ha estat una muntanya russa. Amb moments brillants, ensopegades espectaculars i un magnífic final de festa amb la consecució del segon títol de lliga amb Sarunas Jasikevicius a la banqueta blaugrana.
Però estem parlant del Barça i en aquest club res és fàcil. I la millor mostra és que després de superar al València (2-0) i a l’Unicaja (3-1) i a tan sols vint-i-quatre hores de l’inici del play-off final davant el R Madrid, es va filtrar a la premsa que el club volia donar per finalitzada la vinculació de Nikola Mirotic, l’emblema del projecte i al qual li quedaven dos anys de contracte amb el club.
No era ni el moment ni la forma de fer-ho públic, però així va ser. Des del club es responsabilitzava a la situació econòmica que pateix el club com el fet troncal de la decisió. Però a ningú se li escapa que, si s’hagués guanyat a Copa d’Europa en alguna de les tres ocasions durant l’estada de Mirotic vestit de blaugrana, la decisió no seria la mateixa ni de bon tros.
La resposta del montenegrí a la pista va ser professional i demolidora alhora. 79 minuts, 53 punts anotats, 18 rebots, 13 defensius, 5 d’ofensius, 6 assistències, per una valoració de 70, 23,33 de mitjana en els tres partits que va durar el play-off final. Per sempre quedarà en la retina la meravellosa resposta d’un Palau bolcat amb el de Pogdorica durant els dos partits inicials de la sèrie.
Cop de timó
Si la notícia de l’adeu forçat de Mirotic havia esclatat abans del play-off final, sis dies després del triomf una altra marxa va sacsejar a la gent blaugrana.
Consegüentment, a com havia anat la temporada va ser impossible gaudir massa temps de l’inapel·lable triomf a la Lliga ACB. Sis dies després d’aixecar el títol de lliga, es va saber que el tècnic lituà tampoc estaria en la temporada 2023/24. La marxa d’en Saras va ser una sorpresa perquè totes les notícies que apareixien als mitjans indicaven tot el contrari. Es va passar de la gairebé segura signatura d’un nou contracte al trencament definitiu de les negociacions. Recordem que la relació contractual finalitzava el 30 de juny.
La direcció esportiva de la secció amb Joan Carles Navarro i Mario Bruno Fernández al capdavant va decidir que era el moment de fer un canvi de rumb. El tècnic lituà no estava massa d’acord, i per això més que pel tema econòmic, es va produir el trencament definitiu de negociacions. Trencament que va certificar el mateix tècnic lituà. Esquerp i poc empàtic, per acomiadar-se de l’afecció va decidir publicar un fred, impersonal i trist comunicat a les xarxes socials. Molta fredor cap a una afecció que l’havia venerat les darreres tres temporades i que des del primer dia va rebre el suport d’un Palau entregat que no l’ha qüestionat mai, ni en la seva època de jugador, ni ara com a màxim responsable tècnic. Un Palau que, en definitiva, es mereixia per la seva part un tracte més proper.
Tot i la derrota copera, bona temporada a l’ACB
Com hem dit a l’inici, la temporada va ser una contínua sèrie de pics i valls segurament provocats per l’infernal calendari al qual estan sotmesos els equips.
La cosa va començar bé amb l’equip blaugrana aconseguint endur-se la Lliga Catalana en vèncer primer al Girona d’Aito G. Reneses i Marc Gasol i en la final superar al Joventut. A aquest pic li va seguir una vall, en perdre la final de la SuperCopa ACB. Es va perdre en la primera jornada de l’ACB a Gran Canària, però es va superar en la segona al Baskònia de Joan Peñarroya.
Entre els pics cal fer esment del fet que durant les disset jornades de lliga regular disputades al Palau, es van guanyar tots els partits. En canvi, es van perdre partits de forma incomprensible, com a la pista del Saragossa o a la pista de l’Obradoiro.
L’equip es posa les piles pel play-off de l’ACB
En la jornada 27, la victòria davant els blancs al Palau junt amb la desfeta del Baskónia a Tenerife van deixar als blaugranes com a primers classificats. Posició que van mantenir en guanyar els cinc partits posteriors. Es va arribar a la penúltima jornada on els homes d’en Saras es jugaven, a la pista del Baskónia, acabar primers o tercers en cas de derrota. L’equip va fer un magnífic partit aconseguint vèncer per 84-91. Victòria que els va assegurar de forma matemàtica la primera posició. Lloc que va quedar reafirmat amb la victòria davant l’UCAM Múrcia en la darrera jornada de la lliga regular. Entre els moments vall cal recordar l’eliminació en la Copa davant l’Unicaja en quarts de final en un matx que va necessitar una pròrroga per determinar el guanyador.
Decebedora final four a l’Eurolliga
A l’Eurolliga es va produir també l’efecte muntanya russa. Amb derrotes doloroses, com les patides al Palau contra l’Olympiacos, l’Asvel Villeurbanne, i la Virtus de Sergio Scariolo. O la patida a la Fonteta de Sant Lluís, contra el València d’Àlex Mumbrú. Junt amb aquestes desfetes hi ha moments brillants, com les dues victòries a Belgrad, o a la pista de la Virtus bolonyesa, o a Tel-Aviv, o en guanyar en terres franceses a l’Asvel i al Mónaco.
Però després d’aconseguir classificar l’equip per la final four, fet que es va produir per tercera temporada seguida, sense dubte el moment més amarg de la temporada va ser quan es va perdre davant el R Madrid de Chus Mateo la semifinal de la final a quatre. En un partit que, tot i dominar-lo de sis punts al final de la primera meitat, i com ja va passar l’any anterior a Belgrad, una lamentable segona part va donar la victòria als blancs. Els blaugranes, molt tocats anímicament, també van perdre en el matx de consolació davant un AS Mónaco al qual ja havien guanyat en els dos partits de lliga regular. Tot plegat significava acabar la temporada europea de la pitjor manera possible.
8-1 en els play-offs de l’ACB
Sense massa temps per refer-se, quedava el tram final de la lliga ACB. Primer, com hem dit abans, es va guanyar en la darrera jornada de la lliga regular a l’equip de Sito Alonso. A continuació van arribar els play-offs.
En quarts de final el rival va ser el València que va caure en dos partits, 84-74 al Palau i 64-87 a la Fonteta. El rival a semifinals va ser l’Unicaja de Màlaga que havia superat en quarts de final al Tenerife també en tan sols dos partits. El primer enfrontament va ser molt igualat acabant amb victòria blaugrana molt ajustada, 84-81. El segon va ser dominat clarament per l’equip andalús que d’aquesta manera aconseguia fer seu el factor pista, 79-88.
Amb un ambient molt calent al Martín Carpena malagueny, els blaugranes van donar un cop de puny sobre la taula, imposant-se en el tercer partit per 79-90. Amb el factor pista recuperat, els barcelonistes no van donar cap opció als malaguenys assolint el passi a la final en vèncer per 75-87 en el quart i darrer partit de la sèrie. En el play-off final el rival, com no podia ser d’altra manera, va ser el R Madrid.
Els blaugranes tenien en la memòria la derrota patida a Kaunas. Ben segur que aquest mal record els va motivar en els tres enfrontaments que va durar la sèrie. Després de vèncer clarament en el matx inicial, 97-88, el segon va ser un cara o creu que finalment es va emportar l’equip local per 86-85 amb un tap final de Mirotic sobre Llull per la història. A manca d’un triomf per aconseguir el títol, els blaugranes van treure el millor de si mateixos per aconseguir una clara i merescuda victòria 82-93 que era el punt final a una temporada per recordar. El que aleshores no se sabia era que també era el punt final a un projecte.
Roger Grimau, l’aposta valenta
Entrem en la nova temporada. Com hem vist, aquest cop, els moviments al planter van començar abans de la fi de la temporada anterior. En aquest context, la decisió de rescindir el contracte de Mirotic va passar de rumor a certesa amb el pas dels dies.
Un cop confirmada la no renovació d’en Saras, es va filtrar a la premsa que el substitut del tècnic lituà seria en Roger Grimau, fins al moment responsable del Barça Atlètic. El mateix dilluns 26 de juny, el club va confirmar que en Grimau era el nou màxim responsable tècnic. Una opció lògica,vista la situació econòmica del club, però al mateix temps arriscada, esportivament parlant, per la manca d’experiència en el món del bàsquet d’elit que té el tècnic barceloní. Des de la direcció esportiva tenien clar que el pressupost de la secció s’havia de posar sobre la pista, tot i que sense dubte eren conscients que la decisió era força agosarada.
Adéu a Kyle Kuric
Junt amb la confirmació de qui seria el proper tècnic blaugrana, va sortir a la premsa que estava molt proper l’acord amb Kevin Punter per incorporar-lo al nou projecte. Mentrestant, la rescissió del contracte de Mirotic començava a ser problemàtica per la voluntat del jugador de cobrar el seu contracte íntegrament. Tres dies després, se sabia que la possibilitat de fitxar a Punter s’esvaïa. Zeljko Obradovic havia convençut al jugador de renovar pel Partizan, tot i que l’oferta econòmica blaugrana era superior a la de l’equip serbi.
El divendres 30 de juny, el club va fer oficial la no renovació de Kyle Kuric. El d’Indiana finalitzava contracte i el club no contemplava l’opció de renovar-lo. Tot semblava apuntar al fet que el jugador fitxaria pel Zenit de Sant Petersburg on es reuniria amb Xavi Pascual.
Fitxatges que fan patxoca
El mateix divendres 30 de juny es va fer oficial que la primera incorporació era la de Joel Parra, fins aleshores jugador del Joventut de Badalona, pel qual elclub havia de pagar la clàusula de rescissió que era d’un milió d’euros.
El dilluns 3 de juliol es va fer oficial quins serien els membres de l’staff blaugrana. Mentre David Garcia deixava el club, s’incorporaven Carles Marco com a segon entrenador i com ajudants Víctor Sada i Xavi Beltran, procedents del Barça Atlètic. Per la seva part, Òscar Orellana, es mantindria com ajudant del màxim responsable tècnic en la mateixa tasca que ja havia fet amb Pesic i Jasikevicius.
El dijous 6 de juliol es feia oficial que Sertac Sanli deixava el club en finalitzar el seu contracte. Per suplir al turc, el club es va fixar en Willy Hernangómez. Un pivot madrileny, que provenia dels New Orleans Pelicans i pel qual el club va presentar, el divendres 7 de juliol, una oferta a l’ACB perquè el R Madrid tenia el dret de tempteig. Opció que finalitzava a les 23.59 del 12 de juliol. Com que l’equip blanc no va dir res, el jugador era ja de forma oficial blaugrana.
El dimarts 11 de juliol, Joel Parra va signar el seu contracte per quatre temporades a les oficines del club.
El següent a incorporar-se va ser Dario Brizuela fins aleshores jugador de l’Unicaja de Màlaga. Pel de Donosti, com havia passat abans amb Parra, el Barça va haver de satisfer la clàusula de rescissió que també era d’un milió d’euros. El basc seria blaugrana les properes tres temporades.
El divendres 14 de juliol es va fer oficial que Mike Tobey que havia finalitzat el seu contracte el passat 30 de juny no continuaria a les files blaugranes.
Rescissió unilateral
El dijous 20 de juliol, el club va emetre un comunicat oficial en el qual es deia que havia rescindit unilateralment el contracte que vinculava al jugador Nikola Mirotic amb el club i que havia de finalitzar el 30 de juny de 2025. D’aquesta manera freda i impersonal es tancava l’època de Mirotic de blaugrana. Dues lligues, dues copes ACB, una lliga catalana, tres presències a la final a quatre de l’Eurolliga i quatre cops guanyador del Trofeu Roser Reguant, són el bagatge d’un dels millors jugadors que han passat pel bàsquet blaugrana. Tot plegat, un trist final a quatre anys magnífics d’un jugador del qual ningú, ni res, ens podrà fer oblidar mai. Allà on vagis que la vida et sigui profitosa. T’estimem Nikola!!!!
Moviments d’última hora
El divendres 28 de juliol, el club comunicava que s’havia ampliat el contracte de Sergi Martínez fins al 30 de juny de 2025. En el mateix comunicat es deia que el jugador de Rubí jugaria cedit al Bàsquet Girona la temporada 2023/24.
El dimarts 1 d’agost, el club confirmava al seu web i a les xarxes socials els rumors que circulaven des de feia temps sobre la no continuïtat de Cory Higgins sota la disciplina blaugrana. Com havia passat en el cas de Mirotic, un comunicat fred i impersonal, comunicava de forma oficial que s’havia informat els representants legals del jugador, que el club rescindia el contracte que vinculava a Higgins amb el Barça fins al 30 de juny de 2024. D’alguna manera, aquesta decisió culminava la feina que la direcció esportiva de la secció s’havia marcat per posar el punt final a una etapa del club. Ja no hi havia cap dubte que aquest estiu del 2023 passaria a la història del bàsquet blaugrana.
El divendres 4 d’agost, la premsa barcelonina informava que Jabari Parker, el número 2 del draft de l’NBA del 2014, havia passat una revisió mèdica per tal de comprovar, sobretot, l’estat del seu malmès genoll esquerre, en el qual havia patit per dos cops el trencament dels lligaments creuats. Si passava els controls mèdics, segurament es convertirà en el substitut de Mirotic en la posició d’ala-pivot. Finalment, el dilluns 7 d’agost, el club anunciava que havia arribat a un principi d’acord amb el jugador a l’espera que superés la pertinent revisió mèdica. Revisió que finalment va superar i, per tant, el de Chicago és a tots els efectes jugador blaugrana per la temporada 2023-2024.
Tot i els dubtes, un planter il·lusionant
Aquest nou projecte liderat per Grimau a la banqueta i amb nombrosos canvis al planter, a hores d’ara és una gran incògnita. Repassem per posició la composició del planter en el qual segur que falta alguna incorporació més:
Bases: Tomas Satoransky, Nico Laprovittola i Rokas Jokubaitis
Escortes: Oriol Paulí, Dario Brizuela
Alers: Àlex Abrines i Nikola Kalinic
Ales-pivots: Oscar Da Silva, Joel Parra i Jabari Parker
Pivots: Jan Vesely, James Nnaji i Willy Hernangómez.
A hores d’ara, l’única cosa que podem assegurar, és que l’equip s’ho deixarà tot a la pista, i que nosaltres els hi donarem suport des de la grada. A partir d’aquí, el temps i la competició seran els jutges implacables.
@PBBMeritxell & FCB
