L’equip blaugrana s’emporta la victòria en un partit molt treballat

Un Barça poc precís ha hagut de treballar de valent per aconseguir la seva onzena victòria consecutiva a la competició. L’Igualada ha plantejat força bé el partit davant el líder de l’OK Lliga. Una defensa ben estructurada amb poques errades de marcatge, molt solidària i en darrera instància un porter, Guillem Torrents, molt segur i atent. Davant d’aquesta proposta, en la que no han faltat ràpids contraatacs intentant agafar descol·locada a la rereguarda local, els barcelonistes han fet un exercici d’ortodòxia, intentant trobar alguna escletxa en l’atapeïda defensa igualadina.

Quan els locals han obtingut el que semblava un bon avantatge, 3-1, a 14 segons del final de la primera part els igualadins han marcat deixant les coses molt obertes. Els forasters han arribat a empatar i a partir d’aquí s’han vist els minuts més angoixants pels homes d’Edu Castro del que portem de temporada en els partits disputats al Palau. Finalment, gràcies a mantenir el cap fred, han pogut doblegar a un incisiu Igualada.

Tot i el domini local, l’Igualada s’avança al marcador

Ja des de l’inici del matx es feia evident que avui els blaugranes no ho tindrien fàcil. Tot i que el domini a la pista era, en la pràctica completament local, els continus atacs no podien perforar la porteria defensada per Torrents per la bona feina al darrere dels de l’Anoia. Tampoc ajudava la poca precisió en les rematades d’uns locals capficats en aconseguir obrir el marcador com més aviat millor. El matx no ha canviat de guió per dues raons, una la ràpida recuperació de la pilota en els atacs dels forasters, i la segona per l’excés d’individualisme en la recerca de la darrera rematada oblidant les passades al segon pal que sempre fan molt de mal a les defenses molt tancades.

El partit ha rebut una sotragada en el minut 13.14, una pilota solta dins de l’àrea local és rematada per Gerard Riba d’esquena a la porteria local, superant a un sorprès Carles Grau. L’1-0 no feia justícia al què es veia al coliseu barcelonista. El gol rebut obliga al tècnic de Vigo a demanar temps mort. En el primer atac després del gol rebut, el mateix Riba fa una clara falta sobre Sergi Panadero dins de l’àrea. Els àrbitres assenyalen penal, que llançat per Helder Nunes serà aturat entre el porter i el pal esquerre de la porteria que defensen els igualadins.

Els locals han continuat abocats en atac, això si sense trobar posicions clares de xut. Dos minuts després d’un temps mort visitant, Riba comet una falta sobre Nunes que els àrbitres consideren de targeta blava. El llançament és executat per Pau Bargalló de manera força brillant, superant a Torrents per l’empat a 1. Estem en el minut 17.16. L’empat ha calmat una mica als locals que han continuat dominant el joc, defensant bé i atacant amb els problemes de precisió ja comentats, però sense tanta angoixa.

Després de l’empat, les coses milloren pels blaugranes

A 2.02 de la fi del primer temps, arribava el premi a la insistència local. Una jugada per banda dreta del seu atac de Joao Rodrigues acaba amb un passi a la seva esquerra on es troba el jove Joan Pascual. El de Vilanova i la Geltrú amb molta tranquil·litat, després de controlar la bola, el passi l’ha deixat sol, etziba un xut de cullera inaturable a l’escaire esquerre de Torrents. És el 2-1.

El segon gol local descol·loca un pèl als igualadins que poc després encaixen un tercer gol. La jugada comença en una recuperació d’Ignacio Alabart en defensa. El d’A Coruña fa un passi avançat a Pascual que de primeres la passa a Bargalló situat en perpendicular a la porteria rival. El xut del de Sant Sadurní és imparable. El 3-1 puja al marcador en el minut 24.18.

Tot i que queda poc temps pel descans, els visitants aprofitaran una errada de marcatge de la defensa blaugrana en una jugada per la dreta del seu atac conduïda per Aleix Marimon qui fa un passi a l’esquerra on patina completament sol Bernat Yeste. El seu tir creuat a l’escaire no el pot atrapar Marc Grau. Quedaven 14 segons pel descans quan el partit s’ajusta, 3-2. Resultat que no es mourà abans del descans.

Ara els que empaten són els visitants

A la segona meitat canvia poc el panorama del matx, domini aclaparador de l’equip local i poc encert en els darrers metres. Els homes de Castro continuen sense buscar el segon pal i tampoc tenen sort, com per exemple una rematada de Joao Rodrigues que, amb el porter batut, s’estavella en el pal dret de la porteria. El matx continua sense patir cap canvi d’escenari, el domini del joc continua sent local, però els errors finals deixen sense premi tot l’esforç.

A mesura que passa el temps, el joc blaugrana és cada cop més vertical, patint massa ansietat que no ajuda a definir correctament les nombroses oportunitats que es generen. Sense que els blaugranes acabin de concretar cap oportunitat, arribarà una jugada que ha pogut ser clau. En el minut 41.55, Rodrigues veu una targeta blava incontestable. El llançament directe l’executa Riba llançant fora de porteria. Tot i que no ha estat gol, els blaugranes es queden amb un jugador menys. Fet que gairebé un minut més tard, en el 42.51, aprofitarà Mats Zilken per fer un xut creuat des de banda esquerra a l’escaire esquerre de la porteria defensada per Carles Grau. És l’empat a 3. Vuit segons més tard Edu Castro demana temps mort. Un temps mort totalment necessari perquè els locals corren el perill de voler atacar amb massa riscos al darrere.

La feina local obté el premi de la victòria

Per sort això no passa, i els blaugranes continuen jugant amb molt de sentit, fins que en el minut 44.36 arriba la recompensa a tot el treball. Una jugada per banda esquerra de Bargalló acaba amb un tir ras des de gairebé mitja pista que supera a Torrents qui segurament estava més atent a la possible rematada de Rodrigues que es trobava al costat del pal esquerre de la seva porteria que al xut del de Sant Sadurní. És el 4-3.

El gol local esperona a un Igualada que tenia a tocar treure quelcom de positiu de la pista del líder. Els visitants han disposat d’alguna opció, com una rematada que ha anat al pal esquerre de la porteria local. A 4.09 per la fi, el tècnic foraster demana temps mort. Li queda poc temps i, per tant, és conscient que el seu equip disposarà de poques ocasions. De fet, els pocs atacs dels visitants s’estavellen en la bona defensa que continuen fent els locals. Bargalló no aprofita una gran oportunitat, sol davant Torrents, per acabar de decidir el matx.

Ja en el darrer minut de partit, Xavi Garcia, decideix jugar-s’ho tot a una carta. Quan queden 52 segons treu de pista al porter per atacar 5 contra quatre jugadors de pista. El primer atac no els acaba de sortir bé, però els blaugranes no poden sortir de la seva àrea perquè els àrbitres decideixen xiular una infracció. Torrents torna sota els pals dels visitants.

Amb la bola en possessió de l’Igualada, quedant 15 segons de partit, Xavi Garcia tornar a provar sort i treu de pista al seu porter. Aquest cop no tindrà tanta sort i la bola és recuperada per Joao Rodrigues. El d’Oeiras farà un xut ben dirigit i suau que acaba, davant la desesperació igualadina, al fons de la porteria. És el definitiu 5-3 que puja al marcador en el minut 49.55.

Sense temps per més, el matx acaba amb la treballada victòria local, l’onzena en onze partits!

@PBBMeritxell