El Barça supera a un lluitador CP Voltregà que mai s’ha donat per vençut
Després de guanyar la Supercopa i de superar al Lleida en la primera jornada de l’OK Lliga, l’equip blaugrana es presentava davant els seus afeccionats en un partit davant un històric rival com és el CP Voltregà. L’equip de Sant Hipòlit, ha plantat cara des del començament posant les coses molt complicades als homes d’Edu Castro.
Tot i les dificultats, els locals s’han acabat imposant, tot i que de manera molt més ajustada del que diu el marcador final. S’ha de dir, que la imatge que ha ofert l’equip blaugrana, de poca brillantor és cert, ha estat bona pel que fa la consistència mental. En cap moment han defallit, i en tot moment, tal com s’espera d’ells, han defugit qualsevol mena de contemporització, buscant sempre la porteria molt ben defensada per un excel·lent Javier Sánchez, qui ha posat les coses molt difícils als locals, fins al punt que l’esperat triomf local semblava trontollar, però una genialitat d’Ignacio Alabart ha acabat per decidir un partit molt ajustat.
Els locals comencen espessos en atac
Ja des del començament es podia comprovar que avui els blancs i blaus no ho posarien fàcil. Els homes dirigits per Lluis Teixidó han elaborat una teranyina defensiva que els locals patien per desxifrar. El control del matx era blaugrana, com calia esperar, però les arribades locals eren controlades força bé en primera instància per l’entrellat defensiu, àgil i efectiu, i finalment per un porter que sense massa angúnia evitava mals majors.
El més positiu de la feina local era que no perdien el nord en atac i feien perfectament les transicions defensives per tal d’evitar rematades perilloses davant un Carles Grau que escenifica en la seva persona que estem en l’any 1 post Aitor Egurrola. Tot i que les coses estaven sota control, Edu Castro, el tècnic dels de casa, havia de demanar un temps mort per ajustar, sobretot l’atac del seu equip. Tot i els consells les coses no milloren, arribant a passar per moments d’angoixa com una oportunitat molt clara de Jordi Burgayà que Carles Grau salva amb tranquil·litat.
Els blaugranes anoten el primer gol a les acaballes de la primera meitat
Ara qui demana temps mort és Teixidó, però les coses a pista varien poc. El domini que continua sent local, fa la sensació que li manca al final de les jugades un darrer passi que deixi una rematada més senzilla. Sánchez continua sent un mur inabordable. Per la seva part, les arribades visitants, molt més escalonades obliguen que Carles Grau demostri que el seu fitxatge no ha estat cap error.
El primer temps es va esgotant, sense que es mogui el marcador, fins que ja en el darrer minut de la primera part una jugada conduïda per Pau Bargalló acaba amb un passi avançat a mitjana altura, que Matías Pascual aprofita per rematar estirant al màxim el seu braç perquè amb la punta de l’estic desviï la bola el suficient per superar al fins aleshores imbatible Sánchez. És el minut 24.02 quan s’inaugura el marcador. Sense que hi hagi temps per més, s’acaben els primers vint-i-cinc minuts.
Tot i la bona sortida visitant a l’inici de la segona meitat, els que anoten són els locals
La segona meitat comença amb un Voltregà bolcat en atac. Conscients que ja no tenen res a perdre, surten a pista amb ganes de menjar-se el món. De fet, els primers minuts després de la represa són forasters. Els locals, conscients que el marge és molt petit, no tarden a refer-se i de nou el de San Juan pot anotar, però Sánchez ho evita.
Poc després, no passa el mateix en una obra d’art de Bargalló. La jugada comença amb una conducció per la dreta d’Helder Nunes. El de Barcelos fixa al seu marcador anant una mica cap al centre, com aquell que no vol la cosa, fa un passi a la seva dreta per on apareix Bargalló que es queda sol davant de Sánchez. Aconseguida la superioritat, el de Sant Sadurní finalitza l’atac com marquen els llibres d’estil. Aixeca la bola i quan la té a l’aire, la toca amb suavitat amb la punta de l’estic per superar Sánchez. El 2-0 puja al marcador en el minut 27:53.
El gol local en lloc d’enfonsar als visitants, els esperona fins al punt que durant una bona estona és la defensa local la que brilla, evitant possibles mals de cap a un Grau que tot i no intervenir gaire no pot perdre la concentració.
Els blancs-i-blaus reaccionen
Els locals recuperen el seu joc i tornen a dominar el matx, però tornen a caure en el parany de no fer combinacions en zona de perill. Això durarà uns bons minuts en els quals els blaugranes tot i dominar amb claredat no seran capaços de tornar a superar a Sánchez.
En el minut 36.35 els locals cometen la seva novena falta, fet que tot el Palau sap que acabarà més d’hora o més tard en la desena falta local. Poc després, serà Gerard Teixidó qui disposa d’una clara oportunitat que Grau salva miraculosament. La perseverança blanc-i-blava té el seu premi. En el minut 42.26, Aleix Molas, situat en el vèrtex inferior de l’àrea local, engalta un potent xut de pala en diagonal que supera a Grau per l’escaire esquerre de la porteria. Cal dir que l’intens trànsit que en aquell moment hi ha a l’àrea blaugrana no ajuda en gens al porter de Lloret. És el 2-1.
El gol foraster sumat amb la novena falta , fan un còctel que deixa la victòria local en dubte. Els homes de Teixidó, que continuen esperonats, en volen més i a partir d’aquí seran els locals els que mostrin la seva veterania.
Ignacio Alabart acaba sent determinant
Les combinacions són més llargues, intentant refredar el matx, fins que en el minut 44.50 una combinació entre Alabart i Matías Pascual, acaba amb un passi enrere del de San Juan, situat darrere la porteria de Sánchez que deixa al mag d’A Coruña sol davant Sánchez. La rematada del blaugrana és suau i amb una direcció de baix a dalt que supera per l’escaire dret a Sánchez. És el 3-1 que sembla calmar la situació.
De fet el gol local no fa afluixar al Voltregà que no tarda en disposar del llançament directe per la desena falta blaugrana. El xut l’executa Gerard Teixidó qui amb una mica de sort supera a Grau en el minut 46.46. Els blaugranes no perden els papers i continuen treballant fins que en el minut 47.47 Gerard Teixidó rep una targeta blava per una clara falta sobre Helder Nunes. Alabart l’executa superant magistralment a Sánchez deixant el matx gairebé decidit, 4-2.
Els dos equips disposaran d’una clara oportunitat per marcar, però cap dels dos porters ho permet. Finalment, a 7 segons per la fi, els àrbitres assenyalen una falta directa favorable als blaugranes que Alabart, de nou magistralment, transforma per definitiu 5-2. Resultat que òbviament no es mourà abans que soni la botzina del final de partit.
@PBBMeritxell
