Victòria més ajustada del que diu el marcador
El Barça tot i no fer un gran partit s’ha classificat per la final de la Supercopa en superar, amb més claredat al marcador que a la pista, al Noia de Pere Varias. L’equip blaugrana ha jugat bona part del matx amb un estil allunyat del seu habitual. Caient en l’error de buscar el frec a frec amb un equip com el d’Alt Penedès més acostumat a atacs directes, buscant quasi sempre l’1 contra 1.
Tot i no fer el joc que acostumen els d’Edu Castro s’han emportat la victòria gràcies a la contundència en atac, sobretot de Marc Grau, un dels dos fitxatges d’aquest curs, que ha demostrat amb escreix la seva capacitat golejadora anotant quatre dels sis gols dels barcelonistes.
El frec a frec inicial afavoreix al Noia
Com hem dit les coses començaven a tota màquina. Els dos equips havien sortit a pista amb poques ganes de contemporitzar i això comportava possessions molt curtes. Normal des del punt de vista dels avui visitants, més estrany per part blaugrana. El plantejament de partit permetia arribades més clares per part del Noia fins al punt que Sergi Fernández salvava als seus d’encaixar algun gol. Més relaxat està Blai Roca, el porter dels de Sant Sadurní, perquè els atacs barcelonistes són d’una evident manca de perill.
En el minut 8.28 hi ha el primer ensurt. Una innecessària falta de Joao Rodrigues sobre Kilian Gil, jugador cedit pel Barça als roigs i negres, és castigada amb targeta blava. El llançament directe l’executa Martí Gabarró qui supera al de Calvià. El gol rival posa en alerta als homes d’Edu Castro que reaccionen tot seguit.
Ja amb Marc Grau a pista, havia començat a la banqueta, arribarà l’empat. Serà una jugada per banda esquerra conduïda per Pau Bargalló qui pot filtrar una passada a l’àrea per on arriba venint del darrere Grau. El seu xut no troba porteria, però la inèrcia li permet recollir el rebot de la pilota contra la tanca. Seguidament, amb una sola mà, torna a ficar la bola dins de l’àrea on es troba el porter del Noia qui toca l’esfèrica amb la cama esquerra enviant-la al fons de la porteria. És l’empat a 1 que arriba en el minut 9.32.
A partir de l’empat, els blaugranes milloren
El gol aconseguit pels blaugranes desconcerta per una estona als rivals. Fins al punt que, 12 segons més tard, Xavi Costa comet una clara falta sobre Pau Bargalló que és castigada amb targeta blava. La falta directa és executada pel mateix Pau Bargalló qui no pot superar a Roca. Tot i l’oportunitat perduda, els homes d’Edu Castro aprofitant que són un jugador més a pista tanquen a la seva àrea al rival. Posen a prova a Roca, que resolt amb solvència les rematades barcelonistes, fins que Helder Nunes situat en el vèrtex inferior de l’àrea en la part dreta, filtra una passada en diagonal que deixa sol a Grau en la part superior de l’àrea. El tir del de Lloret supera per sota a Roca. És el 2-1 que puja a l’electrònic en el minut 11.23.
Amb igualtat de jugadors a pista, les coses tornen on eren. Certa precipitació blaugrana i arribades perilloses dels roigs i negres. En el minut 17.12 una jugada per banda dreta d’Ignacio Alabart acaba amb el gallec entrant a l’àrea rival tot sol, Roca intenta evitar la progressió del blaugrana, però comet una clara falta que és castigada amb penal. L’encarregat d’executar-lo és Joao Rodrigues. En primera instància, un dels àrbitres concedeixen gol, l’altre no. Després d’uns moments d’incertesa el gol no puja al marcador. El tram final de la primera part torna a tenir domini altern amb les blaugranes creant poc perill. S’arriba al descans sense que es torni a moure el marcador.
Els blaugranes no se’n surten a l’inici de la segona part
La segona part comença com havia acabat la primera, poc perill dels blaugranes tot i que Grau continua donant proves de la seva qualitat. En el minut 26.41 una clara falta dins de l’àrea d’Adrià Ballart sobre Nunes és castigada amb penal. El de Barcelos és qui l’executa, però com abans li havia passat a Rodrigues, no pot amb Roca. L’assignatura de la pilota aturada continua sent, com la temporada anterior, un problema pels blaugranes.
Tot i que els homes de Castro poden rematar amb intenció sobre la porteria de Roca, són els de l’Alt Penedès qui creen més perill en atac. Una falta de Matías Pascual sobre Jordi Bargalló és castigada amb targeta blava. El tir directe va a càrrec de Martí Gabarró que aquest cop no pot amb Sergi Fernández. La superioritat del Noia amb un jugador més a pista posa a prova als blaugranes que resolen la situació amb solvència fins que un passi al segon pal d’Aleix Esteller és rematat per Xavi Costa sol al costat del pal esquerre de la porteria blaugrana. És el minut 30.24 quan arriba el 2-2.
El Noia capgira el marcador aprofitant l’estèril joc blaugrana
A partir d’aquí, els homes d’Edu Castro aconseguiran el control del matx, però més per desig del rival, al qual ja li va bé que els blaugranes tinguin més possessió de pilota, que per la millora del seu joc. A manca de 18.09 per la fi, el Noia comet la seva novena falta. Les arribades, sobretot d’Alabart, posen a prova a Roca que respon amb solvència.
En el minut 33.16 s’anul·la de forma incomprensible un gol de Sergi Panadero per rematar, segons el criteri àrbitral, amb l’estic massa alt. Fet que clarament no es correspon amb la realitat. Després d’una gran aturada del de Calvià, arribarà una nova targeta blava per un innecessari cop de colze de Matías Pascual sobre Gil. Martí Gabarró torna a ser l’encarregat de la seva execució. Aquesta vegada l’ex del Calafell sí que supera a Sergi Fernández, fent pujar el 2-3 al marcador en el minut 34.45.
Amb el marcador en contra, es torna a evidenciar la manca de criteri dels blaugranes que posen setge sense massa sentit la porteria rival. Massa precipitats, sense idees i sense buscar el segon pal, l’atac blaugrana és tant persistent com estèril. De fet, en gairebé 9 minuts de joc no hi ha cap rematada entre els tres pals d’uns blaugranes cada cop més atropellats.
Quan el matx està a punt d’entrar en els darrers cinc minuts, una jugada per la dreta de Pau Bargalló acaba amb un passi al cor de l’àrea on rep la bola Marc Grau. El de Lloret fa mitja volta d’esquerre a dreta i el seu xut creuat supera per la seva esquerra a Roca. És el minut 44.17 quan puja l’empat a 3 al lluminós.
El gol blaugrana destarota a un Noia que tenia coll avall que les coses els hi estaven anant com ells volien. Amb l’aigua al coll, els de l’Alt Penedès són capaços de posar a prova a Sergi Fernández, però el de Calvià atura el perillós xut de Gil.
En el tram final del matx, la contundència de l’atac blaugrana serà decisiva
A 1.52, una gran jugada de Pau Bargalló per la dreta de l’atac blaugrana culmina amb un passi enrere des de la línia de fons que Alabart remata a dalt des de molt a prop de la porteria i totalment sol. És el 4-3 que acaba d’enfonsar al Noia.
Pere Varias decideix posar un cinquè jugador a pista en lloc del porter. És una decisió que només pot acabar d’una manera, i que no serà favorable als interessos del Noia. Efectivament, l’atac dels avui visitants acaba amb una recuperació de Grau a mitja pista que el de Lloret finalitza amb un xut a porteria buida que significa el 5-3 en el minut 48.35.
Varias no en té prou i insisteix en el seu error. La jugada es repeteix ara amb Pau Bargalló recuperant la bola a mitja pista i fent, també a porteria buida el definitiu 6-3 en el minut 48.43. Per fi el tècnic del Noia s’adona del seu error i ara ordena que surti Roca defensar la seva porteria. A 4 segons per la fi arriba la desena falta del Noia que Grau no transformarà.
El rival a la final serà el Reus Deportiu que en la primera semifinal havia superat al Liceo per 4-2.