Un Palau en estat pur, empeny al Barça a per la victòria
En una altra nit màgica al Palau, com hi ha hagut moltes, els blaugranes s’han desfet del R Madrid per ser líders en solitari de l’Eurolliga. Un imperial Nikola Mirotic, 31 punts, 10 rebots per una valoració total de 39, ha estat la clau d’una merescuda victòria.
Els blancs que han dominat els primers minuts del partit, no han pogut resistir l’empenta blaugrana que de mica en mica anava minvant l’avantatge del rival per capgirar-lo en el tram final del primer quart. A partir d’aquí tot ha funcionat bé pels de casa que només han concedit que els visitants empatessin el tercer quart, per acabar d’arrodonir la festa en un darrer capítol que ha estat una festa pel barcelonisme.
Ara que s’estan celebrant els 50 anys del màgic Palau, res millor que un partit com el que hem viscut avui per entendre de què es parla quan algú anomena la màgia del Palau. Doncs és això, una comunió perfecta entre la grada i la pista que porta en catifa d’or als jugadors blaugranes a superar els seus límits. Pura màgia.
Els blancs que comencen dominant, no poden amb la reacció blaugrana
Com hem dit el matx començava bé pels blancs que aprofitaven una pilota perduda i un parell de triples mal dirigits dels locals per marxar 0-6. Qui posava fi a la sequera era, qui sinó, Mirotic. El montenegrí anotava cistella i dos tirs lliures per deixar un 4-9 responent a un triple d’un vell conegut que avui ha passat amb més pena que glòria, Adam Hanga. El de Pogdorica conscient que els focus eren per ell continuava el seu recital transformant cistella i addicional amb dos tirs lliures posteriors per rebaixar fins als dos punts el marge rival, 9-11.
Debuta Exum
Ja amb el darrer fitxatge blaugrana, Dante Exum, a pista era el mateix australià qui anotava una cistella abans que de nou Mirotic transformés el primer triple de la nit dels de casa per empatar primer el matx per a continuació fer una altra cistella per capgirar el marcador, 16-14. La defensa local, liderada per un immens Sergi Martínez, funciona força bé en els darrers atacs rivals i a més es controla el rebot defensiu impedint segones opcions als de Pablo Laso. Un triple de Fabien Causeur torna a avançar als visitants, amb resposta immediata altre cop d’un Mirotic desfermat qui no fallava des de la línia.
Després que empatessin els blancs des de la línia, això si fallant un dels dos tirs lliures, una de les creus dels madrilenys avui, Rokas Jokubaitis assistia a Brandon Davies per donar de nou dos punts de renda als locals. Amb la defensa local funcionant força bé, ara seria el jove base lituà qui des de la línia i sense errades fes el 22-18. Un altre error en el tir lliure foraster permet que la cistella del pivot de Philadelphia a 3 segons per la fi del primer capítol deixes el resultat amb el qual s’acaba el quart, 24-19.
Els locals augmenten el seu avantatge en un segon quart molt disputat
A hores d’ara el Palau està ja en plena ebullició. En la part superior de la lateral un petit grupuscle de seguidors blancs intenta fer arribar la seva veu a la pista, però no se’n surten perquè la màgia del Palau, la gent blaugrana, ho evita. Comença el segon quart. Davies que està superant per velocitat a la seva parella de ball, primer Walter Tavares i més tard Vincent Poirier, ara és qui fa els punts des de dins de la pintura. Una esmaixada després de robatori de pilota i cistella amb addicional disparen la renda blaugrana fins als vuit punts, 29-21.
Una cistella de Kyle Kuric, fa arribar l’avantatge als deu punts, obligant a Laso a demanar un temps mort. El tècnic vitorià comença a veure fantasmes en l’actuació arbitral, símbol inequívoc que les coses no li estan funcionant. Un triple de Causeur redueix la ferida blanca. Anota Kuric, elegant com sempre el d’Indiana, amb resposta blanca abans que Saras sigui qui ara demani un temps mort. En el rebot defensiu destaca la feina de Pierre Oriola que és el líder dels blaugranes a la seva pintura. Tot i una cistella de Davies, el matx s’ha enterbolit una mica pels de casa.
Un Palau embogit
Nico Laprovittola transforma un triple per recuperar el fil. Respon un altre conegut, aquest d’infausta memòria, Thomas Heurtel, amb un triple. El jove base lituà torna endollat a pista. Seves seran les dues següents jugades en atac. Cistella i assistència a Davies perquè el de Philadelphia transformi un triple, 43-31, amb el Palau embogint. Laso veient com van les coses torna a tallar el matx. Al tècnic blanc, que ho està veient tot molt negre, no si li acut altre remei que recórrer a la vella guàrdia. Surten a pista a l’hora el malcarat Sergio Llull i Rodolfo Fernández.
Mentrestant Jokubaitis i Mirotic mantenen els dotze amunt, abans que la vella guàrdia blanca aparegui transformant un triple cadascú que serveixen per reduir la renda local a la meitat, 47-41. Mirotic falla un tir lliure abans que després d’un atac blanc ben defensat, Laso perdi el senderi protestant obligant als àrbitres a assenyalar-li una tècnica. Mirotic no falla el tir lliure, com tampoc falla el base de Morón pel 51-41. El darrer punt abans del descans serà d’Hanga, pel 51-42 amb el qual acaba la primera part.
Un igualat tercer quart deixa les coses com estaven
Tot i que els locals comencen la segona meitat amb una errada en un triple, Kuric, els que anoten primer Mirotic i més tard Laprovittola porten la renda blaugrana als tretze punts, 57-44. Marge que augmentarà gràcies a cistella i addicional del base argentí. Nigel Hayes-Davis, partit irregular del de Westerville, manté la renda aconseguida abans de posar un tap estratosfèric a Hanga.
El marge de catorze punts es mantenen primer des de la línia i posteriorment amb un triple d’un Mirotic que està fent una actuació determinant, 67-53. Tot i les bones sensacions, els blancs dirigits a pista per Nigel Williams-Goss són capaços amb cinc punts consecutius de rebaixar la renda blaugrana en els mateixos nou punts que hi havia al descans, 67-58.
Els blancs ho intenten però no poden ni amb Mirotic ni amb la màgia del Palau
Un triple de Laprovittola i un altre de Davies, que posteriorment es convertirà en una cistella de dos punts després de la revisió arbitral, fan tornar la renda als dotze punts, 72-60. Després d’un temps mort demanat per Jasikevicius, arriba una altra embolicada blanca. Rodolfo Fernández protesta una falta sobre Kuric que li costa una tècnica. Kuric anotarà dos dels tres tirs lliures per deixar el marge en tretze punts, 74-61. Un avantatge que no tarda a créixer perquè qui anota a continuació és altre cop Laprovittola.
Un triple de Rodolfo Fernández vol ser un punt d’inflexió, però troba la resposta en Kuric que també anota de tres, 79-64 a 7.36 per la fi. Sertac Sanli qui fins ara no havia anotat res de res, per fi ho fa de tir lliure per mantenir els quinze punts amunt. Arriba la inevitable falta tècnica a Saras, saludada per un poc corporatiu Pablo Laso. El poc elegant Llull transforma el tir lliure i a més fa el mateix amb l’addicional que ha provocat la protesta d’en Saras.
Mirotic possa la cirereta al pastís
De tot plegat els blancs es pensen que els referma perquè ara perden “tan sols” de deu, 81-71 i encara queda molt temps de partit. Sanli falla un tir lliure, però la defensa blaugrana no permet res i ara qui no falla des de la línia és Mirotic pel 84-71. Un triple de Guerschon Yabusele i una cistella d’Heurtel obliguen el tècnic lituà a tallar el matx. L’atac blaugrana serà un pèl embolicat resolt per Sanli amb un cop de palmell per tornar als deu amunt.
S’entra en una fase de tirs fallats per part dels dos equips de la qual els blaugranes surten reforçats perquè quan Mirotic transforma dos tirs lliures només queden 1.24 per jugar-se i els locals dominen de deu punts, 88-78. Laso demana un temps mort. La jugada acaba en cistella de Tavares. Saras fa els seus habituals canvis en atac i defensa. Un triple de Mirotic aixeca a un Palau que ja se sap triomfador. De nou temps mort de Laso. Aquest cop no anoten, en canvi, a passi de Laprovittola és Mirotic qui posa la cirereta a la seva espectacular actuació pel definitiu 93-80 que posa al Palau dempeus i xalant amb els seus jugadors, en canvi, els blancs s’acomiaden amb un gest poc elegant de Llull que no deixa en bon lloc ni al jugador ni a la institució que representa.
@PBBMeritxell
