A la final!
Davant un Noia ben diferent del que van trobar la setmana anterior a la semifinal de la Lliga Catalana, el Barça ha necessitat utilitzar tots els seus recursos per superar a un molt bon rival que a més ha aconseguit fer, amb l’ajuda de la seva afecció, del partit una experiència aspre i desagradable pels blaugranes. Tot i aquests condicionants, els homes d’Edu Castro han pogut superar les adversitats fent una molt bona segona part en la qual han acabat per fer inútil el 2-0 que els roigs i negres havien aconseguit en els primers disset minuts de joc. El gol per llançament directe anotat per Pau Bargalló en el tram final de la primera meitat ha estat clau per la victòria final.
S’avança el Noia
El matx ha començat en una atmosfera molt feixuga per un desconegut Barça que sortia a pista sense gairebé esma. Incapaços de fer passades a dos metres, es mostraven força imprecisos a l’hora de trenar una jugada mínimament llarga. Tal com estaven jugant era impossible desenvolupar el seu joc habitual. Així les coses, no tardar a arribar el primer ensurt. Una recuperació defensiva de Xavi Costa, després de combinar amb Aleix Esteller qui li torna la bola amb precisió mil·limètrica, li permet arribar davant Sergi Fernández i des de molt a prop el supera per dalt. Tan sols s’han jugat 4 minuts 36 segons quan l’Ateneu Esclata pel primer gol del seu equip.
S’estan fent les coses tan malament que immediatament, després del gol, el tècnic blaugrana demana temps mort. Les coses milloren un pèl. Ara l’equip està menys imprecís tot i que encara lluny del seu nivell habitual. Almenys les arribades locals no són tan perilloses perquè l’actitud defensiva dels visitants ha millorat i força. En atac es produeixen algunes arribades, això si amb massa tirs individuals, però almenys s’hi arriba. Pere Varias s’adona d’això i talla el partit per solucionar aquests problemes pels quals comencen a passar els seus homes.
Les jugades blaugranes continuen, però pecant de ser un joc encara massa individual. En canvi els locals quan arriben ho fan en conjunt provocant un cert pànic al darrere en un Barça encara massa tendre. Fent el que no fan els de Castro, arriba el segon gol local. És una jugada de Roc Pujades, que avança per la banda esquerra del seu atac, passa la línia de mitja pista, va en diagonal cap a la dreta, mal defensada pels blaugranes. Un cop el de Manlleu ha arribat al vèrtex superior de l’àrea visitant, fa un passi de cullera que arriba a Esteller qui està situat al segon pal dret de la porteria defensada pel porter de Calvià. Amb un toc suau i un pèl afortunat, fa entrar la bola al fons de la porteria. És el minut 16.51 quan el 2-0 puja al marcador.
Per fi marca el Barça
La situació dels visitants és dramàtica. Perdent de dos gols i amb l’ambient hostil d’una grada entregada als seus. Recuperar-se sembla una feina inabastable, però només ho sembla. En el minut 18.08, Edu Castro torna a demanar temps mort. A partir de l’aturada, les coses milloren pel que fa al joc dels seus homes i poc després arribarà una oportunitat d’or. En el minut 19.47, una falta clara de Xavi Costa sobre Ignacio Alabart és castigada amb targeta blava. Les protestes del d’Amposta, que com el julivert està a totes les salses, són infructuoses.
L’encarregat d’executar el llançament directe és Pau Bargalló. El de Sant Sadurní amb sang freda, fa una finta cap a la seva dreta que acaba amb un tir que supera les guardes de Blai Roca, el porter titular avui dels cavistes. Aquest gol serà clau pel desenvolupament del matx. A manca de 2.25 per la fi de la primera meitat, arriba la novena falta blaugrana, moment que aprofita el tècnic local per demanar temps mort.
A 57 segons pel descans qui fa la novena falta és el Noia. Quan queda un segon pel descans una falta d’Alabart dona l’oportunitat a Roc Pujades de fer el 3-1- Com que tan sols queda un segon, no pot fer jugada sinó que ha de llançar immediatament. El seu tir surt a l’esquerra de la porteria blaugrana i ja no li queda temps per fer res més, arribant-se a la fi de la primera part amb 2-1 al lluminós.
Nunes empata el partit
Només començar la segona part es pot comprovar que les coses han canviat. Tot i que Costa no pot superar a un magnífic Sergi Fernández després de tenir una clara oportunitat de marcar, els blaugranes estan jugant millor que en la primera part. Una cosa que va malament pels forasters són les faltes perquè mentre els locals no han fet cap des de l’inici de la segona part, a ells els han assenyalat quatre que els deixen al llindar d’un nou llançament directe.
Qui fa la desena és Pujades, però el llançament de Bargalló, repetint el que havia transformat a la primera meitat, aquest cop no sorprèn Roca qui li atura el llançament. I el mateix passarà quan és Eloi Mitjans qui llança una falta directa contra la porteria de Sergi Fernández. Ara els blaugranes abusen del tir llunyà amb massa poca elaboració. Això ho intenta corregir Edu Castro amb un nou temps mort. Després de l’aturada les coses milloren pels blaugranes amb rematades de Sergi Llorca i Helder Nunes.
Amb el Noia obligat a defensar-se, arriba una falta d’Esteller sobre el de Barcelos que també és castigada amb llançament directe. L’encarregat d’executar-lo és el mateix jugador portuguès. El xut és aturat per Roca, però Nunes aprofita el rebuig per marcar el 2-2 que puja a l’electrònic en el minut 35.26. Ara el signe del matx canvia. Els locals reben molt malament el gol de l’empat i el Barça passa a dominar el joc totalment. L’únic que tenen els locals a favor és el compte de faltes (12-19), la resta és de domini visitant.
L’atac blaugrana desfermat
Una rematada espectacular de Bargalló troba el travesser. Un remat de Matías Pascual és aturat per Roca, fins que una combinació per l’esquerra de l’atac blaugrana entre Alabart i Bargalló deixa al gallec sol al cor de l’àrea davant mateix Roca al qui supera amb una rematada creuada de qualitat pel 2-3. És el minut 38.32. Si el segon gol visitant havia fet mal als locals, ja us podeu imaginar que passa amb el tercer. Tan tocats queden els roigs i negres que ara no poden amb un atac blaugrana que passa pels seus millors moments en el partit.
Una nova rematada de Bargalló, amb Roca batut, troba el travesser. Nil Roca està a punt de superar al seu germà, tot just abans que una jugada espectacular de Bargalló per l’esquerra del seu atac acabi amb el de Sant Sadurní superant rivals fins que ja dins de l’àrea amb la bola controlada obliga a sortir de sota els pals al porter local per batre’l pràcticament a porteria buida. És el 2-4 que puja al marcador en el minut 40.50.
El Barça posa la directa cap a la final
Ara el drama el viuen en primera persona els locals perquè no poden mantenir el ritme visitant, la seva rotació és molt més curta i comencen a sentir el desgast. Per la seva part, els homes d’Edu Castro allarguen les jugades conscients que el rellotge juga a favor seu. En el minut 43.25 Joao Rodrigues comet la vintena falta blaugrana. L’avinentesa serà aprofitada per Pujades per fer magníficament el 3-4. Tot i el gol rebut, els visitants no cauen en el parany de quedar-se enrere i continuen dominant el ritme de joc. Els segons van passant i als cavistes no els hi queda prou gas per intentar remuntar.
Sense que hi hagi rematades per part dels locals, arriba la quinzena falta feta per Jordi Bargalló. Abans del llançament hi ha un temps mort en el qual el tècnic local ordena que després del llançament jugaran amb cinc jugadors de pista i sense porter. El llançament l’executa Nunes que no pot superar a Roca.
Queden poc més de 2 minuts i el Noia es llança a un atac a tomba oberta. El que passa és que l’acumulació de jugadors fa que els locals només puguin empatar de carambola. De fet, qui tindrà una ocasió és Nunes, però el seu tir no troba porteria. A 19 segons per la fi, amb possessió blaugrana, Sergi Fernández queda commocionat. Després de ser atès, pot marxar pel seu propi peu de la pista. Aitor Egurrola entra per disputar aquests darrers 19 segons, la bola no deixarà de ser blaugrana i el matx s’acaba amb el 3-4 al marcador. El rival dels blaugranes a la final serà el Deportivo Liceo que s’ha desfet del Caldes.
@FCBhoquei
