CAMPIONS!!!!
Set anys després, el Barça torna a ser el campió de l’ACB. Ha costat anys i panys. Ha estat una travessa del desert, alleugerada amb tres copes que no s’han de menystenir, però que tot i ser importants no són el títol gros. Com diem ha estat difícil, perquè cada cop que ens volíem aixecar tornàvem a caure a terra. Ha estat una lluita sorda i constant per tornar a guanyar, i al final liderats per un lituà enamorat de Barcelona, s’han trobat els llums i el Palau ha quedat no sols il·luminat sinó que ha enlluernat a tothom.
Un R Madrid lluitador i acostumat a acabar els partits aixecant el corresponent trofeu ha abaixat el cap davant el nou campió que acabava de fer un partit per a la història. Era obvi que els blaugranes tenien la gran oportunitat de finalitzar la sèrie per la via ràpida. Se’ls havia posat tot de cara després del grandíssim partit jugat al Palacio de Deportes de la Comunidad, diumenge passat. I no l’han malbaratat.
Un Barça implacable
Pocs cops s’ha vist en un matx d’aquestes característiques un equip blaugrana tan segur de si mateix com avui. Els primers vint minuts han estat un manual de com s’han de fer les coses quan et jugues un campionat. Els locals desfermats tan al davant com al darrere no han donat cap opció al rival a què es pensés capaç de fer tornar la sèrie al Palacio. Els 18 punts de renda al final d’aquesta primera part per emmarcar, han estat tan decisius que pràcticament no s’ha vist per enlloc l’ha coneguda i mai prou ponderada capacitat de remuntar dels madridistes.
De fet, a l’inic de la segona part, els blancs tornaven a pista capcots i ni tan sols alguna petita ratxa que tenien els ha fet reaccionar. Era tal la superioritat blaugrana que s’han limitat a complir l’expedient. La segona part ha estat un pur tràmit tot esperant que arribés el moment inevitable de la nit que era ni més ni menys que veure com Pierre Oriola aixecava al cel de Barcelona el trofeu que acredita la consecució de la dinovena lliga de la història blaugrana. A més,el capità blaugrana, com han fet abans altres capitans, ha compartit el privilegi amb un emocionat Pau Gasol que fidel al seu tarannà havia aprofitat la seva curta tornada al Palau per tancar el cercle. Va marxar guanyant una lliga a l’equip blanc i ha tornat, vint anys més tard, per repetir triomf i contra el mateix equip. Això si en escenaris diferents. Aleshores va ser en el carrincló pavelló del Madrid, i ara era al Palau Blaugrana.
La defensa blaugrana descol·loca al Madrid
Anem al partit. Després de la victòria en el primer partit de la sèrie, els blaugranes han sortit a pista sense cap mena de recança. Fidels al seu estil, gran defensa, dominant i tot el rebot defensiu, l’inici blaugrana era de somni. 7-0 després de cistella de Cory Higgins, triple de Nikola Mirotic i contraatac del de Pogdorica. Als blancs se’ls veia superats per la situació i pel rival. Un triple de Jeffery Taylor vol deixar clar que els blancs no havien vingut a passejar-se, però els locals no els donaran opció.
Lliçó magistral de Calathes
Entre Nick Calathes, avui dirigint l’equip de manera genial, i Brandon Davies eleven el marge fins als vuit punts, 11-3. Pablo Laso mou i remou el cinc a pista perquè no troba la tecla que ha de tocar, dubte entre Rodolfo Fernández i el coixí, però al final escull al mallorquí. En un gir de guió, ordena als seus defensar en zona 2-3. Zona que vol ser agressiva, però que els locals no els alterarà els plans. Torna a anotar Mirotic, abans que Calathes, aprofitant que els rivals el floten, converteixi un triple pel 16-5.
Laso, ha de tallar el partit perquè el seu vaixell té massa forats. Tornen els blancs a defensar en individual, però Calathes anota de nou després d’un tap il·legal de Walter Tavares. Per sort no estan dirigint el partit ni Virovnik ni Dorizon. Un triple de Fabien Causeur dóna fe de vida de l’atac blanc. El problema pels visitants és que els locals van a una altra velocitat. Anota Gasol per dos cops, el segon amb un cop de palmell, mentre que pels blancs arriba un triple d’Alberto Abalde. Amb la defensa local donant un clínic, serà Rolands Smits qui anoti pel 24-13. Una nova recuperació defensiva blaugrana permet que la cistella que anota Kyle Kuric serveixi perquè els locals doblin al lluminós als blancs, 26-13. Una darrera cistella de Carlos Alocén rebaixa un pèl la diferència a l’electrònic. 26-15 al final del primer capítol.
El Barça no afluixa
Els dubtes que poden haver-hi sobre si la rauxa blaugrana continuarà en el segon acte, s’esvaeixen molt aviat. Triple de Kuric. Sent Smits qui després de rebot ofensiu anoti el 31-17. L’atac local afluixa per uns moments i això aconsella a Jasikevicius a fer tornar a pista a Calathes. El de Kaunas vol tenir tot sota control. El base de Casselberry anota abans que des de la línia arribin dos punts més d’Àlex Abrines. El mallorquí torna a anotar. Ara els blancs anoten amb més comoditat, però és l’atac blaugrana l’encarregat de mantenir les coses on són.
Amb Mirotic anotant tres de quatre tirs lliures, el marge català és ja de disset punts, 40-23. Els locals tornen a millorar la seva defensa, sobretot és clau el desgast defensiu que fa l’aler illenc, amb Mirotic convertint un nou triple pel 43-25. Anoten els visitants amb el montenegrí fallant un tir lliure, abans que Adam Hanga anoti de contraatac i Davies esmaixi pels 20 punts amunt, 48-28. Queden 32 segons per la mitja part. Laso, demana un temps mort. La jugada blanca acabarà amb cistella de Tavares, mentre que els locals en el seu torn no se’n surten en atac i el matx arriba al descans amb els blaugranes dominant de divuit, 48-30.
El Palau ho veu a tocar
A l’inici de la segona part, els locals es fan un embolic en la primera jugada i això permet que Alocen recuperi una pilota que acaba amb cistella de Causeur. Els locals, però, no perden els nervis. Mirotic anota cistella i addicional per augmentar la renda fins als dinou punts amunt, 51-32. Una cistella de Kuric i un triple del montenegrí fan arribar el marge local als vint punts, 56-36. El Palau comença a ser una festa perquè veu el títol a tocar.
Laso, decideix jugar ara sense la vella guàrdia. Ni Sergi Llull, ni Rodolfo Fernández, ni el coixí, sortiran a pista en aquest quart. De fet Llull no tornarà a pista en tota la segona meitat El màxim que fan els blancs és mantenir el desavantatge acumulat de divuit punts per sota. Saras no vol que res se li escapi i atura el matx. Ara els blaugranes, que han afluixat en defensa perquè la feina feta és prou important, s’esmercen en atac. Davies anota dos tirs lliures per mantenir els 20 punts amunt. Fa el mateix Calathes, que està impartint una classe magistral de com juga un base. Per dos cops anota el de Florida, 62-42.
Això, avui, no es pot escapar!!
Un atac fallat pels blancs permet a Abrines augmentar la renda, 64-42. Les dues defenses es donen un respir, però l’intercanvi de cistelles afavoreix a un Barça segur i amb les idees molt clares. Anota Mirotic abans que Alex Tyus faci la seva millor jugada de la nit, cistella i addicional, que serà l’inici dels millors moments dels blancs en els quaranta minuts. Mirotic falla un triple mentre que un triple d’Alocén seguit d’una cistella d’Usman Garuba deixen en tan sols tretze punts el marge blaugrana, 66-53.
El que en altres partits podia haver estat un drama, avui no passa d’anècdota. Els locals ajusten els ploms de la seva defensa i en un tres i no res posaran fil a l’agulla. Tot i que Mirotic falla un tir lliure, una cistella de Calathes, un triple de Gasol i una esmaixada també del de Sant Boi, culminant una recuperació defensiva, posen el 74-53 al marcador i deixen el partit decidit. Després de cistella d’Abalde serà Kuric qui posi la cirereta al pastís pel 77-55 amb el qual s’arriba a l’epíleg del matx.
Laso es fa un embolic
Amb el partit ja decidit, Laso continua fent coses rares, presentant un cinc atípic en el qual no hi són ni Tavares, ni Tyus. Tot i això la primera cistella del quart és blanca. Qui primer respon és Higgins i a continuació ho farà Smits des de la línia, 81-57. Una cistella de Gasol manté l’avantatge blaugrana, amb Laso ordenant que Rodolfo Fernández sigui l’encarregat de defensar a Mirotic, provocant d’aquesta manera un evident missmatch, perquè tampoc està Garuba a pista, ni tampoc hi és Vincent Poirier. El tècnic blanc està plantejant un estrany smallball al jugar sense jugadors alts que no el conduirà a res.
Anota altre cop Kuric. Òbviament el rebot defensiu continua dominat pels locals. Mirotic li treu dos tirs lliures a Rodolfo Fernández, que està pensant en el seu coixí. El de Pogdorica transforma els dos tirs pel 89-64. Queden 4.49 i el Palau continua sent una festa. Anoten els blancs un parell de cistelles després de recuperar una mica d’alçada a pista. Ara mateix, la defensa blaugrana es limita a complir l’expedient, cosa lògica perquè la feina ja està feta. Leandro Bolmaro transforma un triple pel 92-68 a 2.24 per la fi.
Siiiiiiiiiiii, CAMPIONS!!!!
Quan queden 2.12 per la fi, es produeix l’explosió del Palau. De cop i volta apareix una pancarta a la part baixa de la lateral amb la paraula CAMPIONS. L’avinentesa és aprofitada per Laso per reunir a la banqueta a Rodolfo Fernández amb el coixí, un coixí que ha fet tants punts com ell, cap. Entra Oriola i el matx acaba sent un petit descontrol. En aquesta part final de l’enfrontament, els blaugranes ja no anotaran cap més punts, no ho necessiten, mentre que per part blanca, Alocén anota dos tirs lliures i Tristan Vukcevic anotarà el darrer punt del matx pel definitiu 92-73 que proclama al Barça com a nou campió de l’ACB. El Palau es rendeix als campions que celebren primer entre ells i després amb la poca gent blaugrana que està a la grada el campionat aconseguit.
Felicitats, CAMPIONS!!!!
@FCBbasket
@PBBMeritxell
