A Colònia!!!
El mateix dia en el qual el club de forma poc elegant, comunicava a David Barrufet, el director esportiu de la secció, que a partir del 30 de juny, després de 36 temporades, no continuaria vinculat al FC Barcelona, l’equip construït per ell es classificava, brillantment, per la F4 que s’ha de disputar la segona setmana de juny a Colònia!!!.
No es podia haver escollit més malament ni el quan ni el com s’havia de comunicar una decisió que sembla, des del punt de vista dels resultats, totalment injustificada. En el mateix sentit, fa uns dies s’havia sabut que l’actual i flamant nova directiva blaugrana havia decidit, de comú acord això si, donar per finalitzada l’estada de Xavi Pascual a la banqueta blaugrana.
El Palau amb Xavi Pascual
De cop i volta, l’equip que està fent una temporada gairebé perfecta, només s’ha perdut des de principi de curs un partit que corresponia a la Champions de la temporada anterior, s’ha quedat en un tres i no res sense els dos màxims responsables de l’èxit actual. Un Palau entregat que no sabia res del que estava passant als despatxos, fidel com sempre als seus herois, reconeixia dempeus la feina de tots aquests anys del tècnic de Gavà fent-li un aplaudiment sentit i generalitzat per part dels soferts seguidors blaugranes.
El que hem dit, més enllà de les raons d’aquestes decisions, en les quals no volem ni podem entrar, és molt poc comprensible el que està passant en una secció que està vivint un trasbals quan fins al moment i durant els darrers anys estava fent una feina magnífica. Sigui com sigui, el Palau, el nostre vell Palau, va fer saber la seva opinió gens favorable al que s’ha decidit, perquè és molt difícil d’entendre que es faci fora al tècnic més llorejat de la història del club. Anem al partit.
L’equip surt amb les idees clares
Com hem dit al començament, la cita era prou important per a no prendre’s el partit com el que era, un darrer pas per arribar a una nova final a quatre. Després del resultat del partit d’anada, hi havia poques possibilitats per l’equip bielorús, però calia assegurar-ho a pista. L’equip local sortia per totes. Amb un estilet anomenat Aleix Gómez, els homes de Pasquis, obrien un petit forat molt aviat, 2-0. Forat que els homes de Raúl Alonso desfeien gràcies a Mikita Vailupau, que com en el partit d’anada acabaria sent el màxim golejador del seu equip.
Tal com Aron Palmarsson no podia amb Ivan Pesic, per la seva part era Gonzalo Pérez de Vargas qui evitava que els visitants s’avancessin al lluminós. En canvi qui si anotava era Àlex Pascual finalitzant un ràpid contraatac. El Meshkov Brest quan jugava en atacs de sis contra sis, ho feia allargant molt les jugades, en un intent, lògic des del seu punt de vista, d’evitar moltes possessions als locals. Això ho acabarien fent durant els seixanta minuts de joc. Tot i això, la bona defensa local recuperava una pilota i era Dika Mem, qui culminava una contra pel 4-2.
Reapareix Mortensen
De moment les coses pels locals anaven prou bé. El marge de dos gols de renda es mantindria, tot i que els bielorussos buscaven insistentment el seu millor braç, Vailupau, però els gols que anotaven Ludovic Fàbregas, Palmarsson, i Aleix Gómez des dels set metres, deixaven en no res la feina de l’atac visitant, 7-5. Una aturada de Pesic a xut d’Hadiel Longaro i un tir al pal de Dika Mem permeten que els forasters empatin a 7, després de gols de l’inevitable Vailupau i Jaka Malus. Malgrat això, de nou els locals s’avançarien al marcador, ara de tres gols, perquè en defensa es tornaven a recuperar un parell de pilotes sense que arribés a intervenir Gonzalo.
Els gols de Palmarsson, Dika Mem i un reaparegut Casper Mortensen, posen el 10-7 a l’electrònic. Aquest marge de tres gols es mantindria gràcies als que anotarien el mateix Mortensen i Ludovic Fàbregas, 12-9, tot just abans d’una nova recuperació defensiva que culminava Blaz Janc amb un gol de contraatac pel 13-9. Raúl Alonso veient que les coses no li rutllen com ell esperava, demana temps mort.
Torna l’atac del Meshkov amb 7 jugadors
El tècnic madrileny s’ho juga tot a una sola carta. A partir d’ara els seus jugadors atacaran amb set jugadors de pista, deixant la porteria buida. Això, davant una defensa com la blaugrana, és una proposta molt arriscada. Després d’un gol de Malus, qui anota és Janc mantenint els quatre amunt. En el següent atac visitant, Gonzalo atura un llançament per a continuació fer gol a porteria buida. Ja hem dit que l’opció de jugar sense porter, era un risc.
Anoten els visitants fent el mateix Fàbregas, abans que Janc torni a aprofitar la manca de porter per ampliar la renda fins als sis gols, 17-11. Avantatge que mantindrà Domen Makuc, abans que Dolenec faci, altra volta sense porter rival, el 19-12. Raúl Alonso no té cap més remei que plegar veles i tornar a atacar amb sis jugadors de pista. Timohey N’Guessan i Fàbregas anoten pel 21-12 abans que gairebé sobre la botzina Malus faci el 21-13 amb el qual s’arriba al descans.
L’hora de la veritat
Sense canvis a les porteries comença la segona part. Tot i el primer gol en el primer atac local en aquests segons trenta minuts, Aleix Gómez des dels set metres, l’atac blaugrana no comença bé. Tant Àlex Pascual, com N’Guessan i com Dika Mem, no poden superar a un encertat Pesic. Mentre els rivals són capaços d’anotar un parell de gols que redueixen lleugerament la renda local, 22-15.
Els bielorussos, fidels a les instruccions rebudes, continuen jugant fregant el passiu. Dika Mem anota abans que un gol des dels set metres de l’infalible Vailupau mantingui les coses al lluminós. Un fly entre Palmarsson i Aleix Gómez fan tornar els vuit amunt, abans que una recuperació defensiva de Dika Mem acabi amb gol del francès pel 25-16. Als bielorussos se’ls comença a notar un cert desencís i això provoca, malgrat el canvi en defensa a 5-1, que els locals amb gols de Dika Mem i Àlex Pascual arribin a dominar de deu, 27-17.
Recital de Gonzalo a la porteria blaugrana
Gonzalo sota els pals col·labora amb un parell d’aturades, la segona d’elles en un set metres que llança Maksim Baranau. Un remat de Dika Mem al pal i una aturada de Pesic a tir d’Aleix Gómez, permet que els forasters tornin a estar nou per sota, 27-18. Però Dolenec anota el 28-18, abans que Gonzalo li aturi un set metres a l’infalible, fins ara, Vailupau. Aturada que permet eixamplar la renda local fins als onze gols quan Aleix Gòmez fa el 29-18.
Àlex Pascual anota un gol aprofitant que els bielorussos juguen sense porter per exclusió del gegant Vieachaslau Shumak. Tot i una aturada de Pesic a tir de Luis Frade, serà Dolenec qui mantingui els onze amunt, 31-20. Una nova aturada de Gonzalo a un set metres de Vailupau permet que el marge català creixi fins als 12 gols quan Mortensen anota un set metres, 32-20.
No poden amb els blaugranes
Un marge de dotze gols que encara creixerà una mica més després dels gols anotats per Frade i Mortensen pel 34-21. Després d’una aturada de Pesic a xut de Mortensen, Raúl Alonso decideix canviar de porter. Com en el partit d’anada, Ilya Usik substitueix Pesic. Tot i el canvi de porter a les files bielorusses, la renda blaugrana continua sent de tretze gols.
Ara anoten Mortensen des dels set metres, mentre que Blaz Janc ho farà per dos cops pel 37-24. Ja fa estona que a la grada se sent crits de “A Colònia, A Colònia”. És la manera com els seguidors blaugranes celebren l’àmplia victòria local que òbviament confirma la classificació blaugrana per la cita a la petita ciutat alemanya. Gonzalo continua el seu recital aturant per quart cop un set metres que ara li ha llançat Ilya Tamashuk.
El bitllet per a Colònia ja és nostre!!!
Mentre, a la grada els crits de celebració es barregen amb els de reconeixement cap a l’entrenador blaugrana. A pista els blaugranes gràcies a un set metres de Mortensen continuen mantenint els 13 gols de marge, 38-25. Anota Yahor Budzeika, mentre que pel Barça qui anota és Makuc, 39-26. Per part visitant, Danila Viarheichyk supera des dels set metres a Gonzalo, fet que a hores d’ara és notícia, abans que Mortensen anoti el quarantè gol local. Un gol final de Vladimir Vranjes deixa el definitiu 40-28 amb el que acaba el partit.
A la pista esclata la festa d’uns blaugranes que d’aquí a pocs dies tornaran al Lanxess Arena per la seva desena copa d’Europa. Quan els jugadors tornin als vestidors, serà el mateix David Barrufet qui els informi del que ha passat poc abans. Tot i la classificació es quedaran esma perduts davant aquesta decisió que difícilment es pot entendre. Així de crua és la realitat.
@PBBMeritxell
