A la Final Four!!!
Set anys després, el Barça s’ha guanyat el dret de disputar la Final Four de l’Eurolliga. Han hagut de passar cinc entrenadors i un munt de jugadors per tornar, per quinzena vegada a la història, a l’elit del bàsquet europeu. Però per aconseguir aquesta fita s’ha hagut de patir i molt. Com quan a tots els culers se’ls hi va aturar el cor tot veient, amb empat a 66 al marcador i amb pocs segons en el rellotge, com volava aquella pilota, que Kevin Pangos havia llançat. Anava cap a cistella fent una trajectòria que dibuixava un possible 0-2 que ningú a la història de l’Eurolliga ha superat fins al moment. Per sort, la pilota va tocar el ferro i en la pròrroga les coses van anar d’altra manera.
Aquest cop, però, les coses han estat ben diferents. El partit era una final i com a tal se l’han pres els dos equips. I a la final, la consistència blaugrana, tot i el fluix partit d’un Nikola Mirotic molt auto pressionat en tota la sèrie, ha prevalgut davant un Zenit que ha fet la impressió que no donava més de si. Havia arribat al seu límit i a camp obert, era incapaç de plantar cara a un Barça que no tenia marge d’error.
Tots han sumat
Per un cop en els cinc partits, els homes de Sarunas Jasikevicius han jugat en els dos cantons de la pista amb la mateixa solvència que han tingut a la resta de la competició, sabent aprofitar les febleses d’un rival que havia tingut les seves possibilitats, però que se sabia inferior. Com així ha acabat passant. I per si hi mancava quelcom, avui hem pogut veure l’actual millor versió de Pau Gasol qui ha estat una molt bona alternativa en el joc interior, en el qual, avui, Brandon Davies no ha estat tan determinant com en altres partits d’aquesta mateixa eliminatòria.
Però més enllà de noms propis, avui cal destacar que la victòria ha estat aconseguida de manera coral amb molts jugadors aportant. Fins a quatre han fet més de 10 punts, sent determinants quan l’equip ho ha necessitat. No podem oblidar la defensa de Rolands Smits, o les cistelles i també la feina al darrere de Kyle Kuric o la direcció de joc de Nick Calathes, o l’aportació defensiva d’un immens Víctor Claver que tot i estar convocat només en els partits jugats al Blaugrana, ha estat preparat per fer la feina d’especialista defensiu que li ha encomanat el tècnic lituà.
En definitiva, aquesta victòria és el resultat d’una temporada a Europa espectacular, recordem que ha estat el millor a la temporada regular i que s’ha guanyat el dret de disputar la fase final amb tota justícia.
L’equip té clar el que ha de fer
El matx començava amb certs dubtes en atac per part dels dos equips. Dubtes que resolia primer l’equip visitant quan Austin Hollins transformava dos tirs lliures. La resposta local arribava per part del sempre fred i efectiu Cory Higgins. En defensa els locals patien en el control del rebot, però Davies tenia força per avançar als seus després d’una recuperació defensiva de llarg recorregut. Els russos fallaven algun tir obert, però tot i això, eren capaços d’avançar-se després d’un triple de Pangos que responia a dos tirs lliures transformats pel fillol de Michael Jordan. Aquest triple de l’exblaugrana seria l’únic que transformaria avui.
Tret de sortida pels blaugranes
A partir del 6-9, tot ha canviat. Com si els blaugranes haguessin vist les orelles al llop, han augmentat la intensitat defensiva i això els ha permès capgirar el signe del partit de forma definitiva. Treballant de valent al darrere, recuperaven possessions que, tot i els mals percentatges de Mirotic, convertien en punts. Un parcial 6-0 obre un petit marge després d’un triple de Calathes, dos tirs lliures de Hanga i dos tir llires de Mirotic. Avui el de Casselberry ha estat força bé en el tir.
Després de cistella visitant, era de nou Hanga qui anotava, amb rebot ofensiu inclòs, abans que Higgins fes el 19-11. En el tram final del primer quart, seria Davies qui anotaria un parell de cistelles, aprofitant el seu domini en el rebot ofensiu pel 23-14 que hi havia al marcador quan s’ha arribat a la fi del primer capítol.
A Xavi Pascual avui no li funciona la seva defensa
Els locals continuen defensant de manera excel·lent a l’inici del segon acte. Qui pren la responsabilitat en atac és el jove Leandro Bolmaro qui sense pensar-s’ho massa fa una esmaixada dividint la zona rival amb total desimboltura. Amb la moral pels núvols, el de Las Varillas transforma a continuació un triple que dispara la renda local fins als dotze punts, 28-16. Poc després els àrbitres li assenyalen la segona falta a Davies, que ha de ser substituït per Gasol, com ja havia passat en el primer quart.
Xavi Pascual decideix canviar la seva defensa i torna a plantejar la 4-1, el famós “cajón cubano”. Ja se sap la bona relació des de finals dels anys cinquanta que hi ha hagut entre Rússia i la gran de les Antilles. Mentre la resta estan en zona, el marcatge individual el pateix Kuric. El d’Evansville ni s’immutarà.
Gasol s’apunta a la festa
D’entrada, als russos l’alternativa defensiva els funciona prou bé, però en el següent atac local, el d’Evansville transforma un triple que envia el calaix caribeny a la rebotiga. A més, Gasol en defensa evita una cistella segura de Billy Baron amb un tap descomunal que serà l’antesala d’una nova cistella de Calathes. El marge blaugrana s’enfila fins als quinze punts, 33-18.
Gasol reforçat en la seva moral pel tap anterior anotarà cistella i addicional abans que el mateix Baron, ara si, anoti de tres pel 36-23. De nou apareixerà Kuric, amb el seu elegant tir, tant des de la línia com des de més enllà del 6,75 que porten el marge local als setze punts, 41-25. Ara qui posa un tap a Pangos és Higgins. Tot i la bona defensa que fan els locals, els russos són capaços d’anotar quatre punts seguits que obliguen a Saras a demanar un temps mort. Higgins anotarà des de la línia deixant el 43-30 amb el qual s’arriba al descans.
El Barça posa la directa
El tercer període començarà amb els dos equips jugant millor en defensa que en atac. Una circumstància negativa pels locals és la tercera falta de Davies que arriba quan només s’han jugat 23 segons des de la represa. Això que en un altre partit podria haver estat dramàtic, avui no ho és perquè Gasol continuarà fent un bon partit, sobretot en defensa. El de Sant Boi anota una cistella que fa tornar els quinze punts de renda, 45-30.
No massa més tard serà Mirotic qui hagi de marxar a la banqueta per la seva tercera falta. Alex Poythress anota, però falla l’addicional. Calathes anota abans que Gasol taponi a Poythress circumstància que aprofitada per Calathes permet als locals augmentar la renda de nou fins als quinze amunt, 49-34. El domini blaugrana del tempo del partit és abassegador.
El pivot de Filadèlfia torna a pista i després de rebot ofensiu, anota el 51-34. Són disset punts de renda pels de casa. Un altre rebot ofensiu de Davies permet que la renda arribi als vint punts al transformar un altre triple Calathes. Ja hem dit que el de Casselberry avui ha estat força bé en el tir. I la cosa no acaba aquí perquè Kuric transforma a continuació també un triple que obligarà a Xavi Pascual a demanar un temps mort. L’aturada frena per uns instants la ratxa local, fet que aprofiten els russos per anotar cinc punts, amb triple final de Baron per deixar en “només” 18 punts la renda blaugrana quan arribem al darrer capítol, 57-39.
Tot està decidit
El matx està pràcticament decidit, però els blaugranes no volen deixar res a la improvisació i continuen aplicant-se en atac i sobretot en defensa. Claver després de rebot ofensiu fa arribar la renda local als vint punts. Renda que continua creixent després d’una recuperació defensiva que culmina amb una safata Higgins, 61-39.
És tal el domini de la situació dels locals que després d’un triple de Will Thomas, serà Higgins qui aprofitant un rebot ofensiu de Claver anoti un triple per mantenir l’avantatge com estava, 64-44. Davies només anota un tir lliure, però Higgins transforma els dos que té per augmentar lleugerament el marge aconseguit, 67-46. Queden sis minuts per jugar-se i tot sembla sota control. Per si hi mancava quelcom ara és Kuric qui tapona un tir a Pangos.
Amb l’atac dels russos perdent confiança en cada tir, qui anota és Davies, per fer arribar l’avantatge blaugrana als vint-i-tres punts, queden 4.04 i tot són bones notícies pels locals. La victòria i el bitllet pel Lanxess Arana són a tocar. Xavi Pascual torna a fer un canvi en defensa, oblidat el calaix ara planteja una zona 2-3 que sembla una solució tant desesperada com inútil. Mirotic torna a anotar, no ho feia des d’aquells tirs lliures del primer quart, per certificar la victòria blaugrana.
7 anys després tornem a una Final Four!!!
A 1.48 per la fi, en Saras fa un canvi que en circumstàncies normals comportaria una ovació generalitzada d’un Palau dempeus. Avui només ho celebren la banqueta i l’staff. Marxen a la banqueta Davies, Higgins i Calathes. Mirotic es reivindica amb un triple, marca de la casa, 74-50. Bolmaro anota abans que Pierre Oriola falli dos tirs lliures. L’atac rus que en els darrers atacs he demostrat una manca de confiança total acaba amb un triple d’Hollins que respon Hanga també amb de triple pel definitiu 79-53 que hi ha al marcador quan sona la botzina.
Els blaugranes estan a la final a quatre després d’un partit que han guanyat amb els seus signes d’identitat, una bona defensa que ha aconseguit batre el seu rècord de menys punts rebuts en tota la competició i amb uns bons percentatges pel que fa a l’atac. En definitiva, un Barça en estat pur. Ara queda el més difícil, completar la feina.
@FCBbasket
