CAMPIONS!!!!
El Barça que estava a una victòria del títol, ha aprofitat l’oportunitat i en un partit ben jugat, s’ha proclamat campió de l’Asobal per vint-i-vuitena vegada en la seva història, onzena de consecutiva. Els homes de Xavi Pascual, com acostumen, han desenvolupat un joc força dinàmic sense un segon de respir que ha acabat per ofegar als seus rivals incapaços de seguir el ritme brutal que han imposat els blaugranes.
El més significatiu és que això ho fan un partit rere l’altre sense importar quin sigui el rival o quina sigui la competició que s’està disputant. És el seu llibre del qual no s’aparten mai. Això que fan els blaugranes, donar partit rere partit el millor de si mateixos, sembla fàcil, però no ho és i cal tenir-ho en compte. Avui, com no podia ser d’altra manera, ha passat el mateix de sempre. Inici amb més o menys encert per acabar agafant el ritme que acaba per desfer la defensa contrària. Veiem com han anat les coses.
Inici ajustat
Com ja hem dit, l’inici ha estat ajustat. Tant que els cordovesos s’han posat al davant per 0-2 aprofitant les imprecisions locals tant en el passi com en el tir. Però tothom era conscient que arribaria la reacció dels blaugranes, com així ha acabat passant. Un set metres de Jure Dolenec seguit de gols de Dika Mem i Àlex Pascual, empaten el matx a 3. De totes maneres l’equip estava jugant amb massa precipitació i de fet no es perdia per la grandiosa actuació d’un encertat Gonzalo Pérez de Vargas.
Després de la quarta errada en el tir dels locals, Xavi Pascual fa quelcom de poc habitual en ell, demanar un temps mort perquè el que veu a pista no li agrada gens. Les instruccions tenen el seu efecte i a partir de la represa del joc es veu una defensa local recognoscible. Com sempre diem, la defensa i l’atac són vasos comunicants, la millora al darrere fa que també es millori en atac. Sense necessitar que Gonzalo faci més aturades perquè la defensa ho soluciona tota sola, recuperant la pilota o obligant a l’atac visitant a cometre errors, es produirà un parcial 5-0. Gols d’Aron Palmarsson, Pascual, Blaz Janc, Ludovic Fàbregas i altre cop Janc que clarifiquen la situació, 8-3 quan estem en el minut 14 de partit.
El Barça comença a obrir forat al marcador
L’equip del Puente Genil reaccionarà després que el tècnic visitant, l’amic i exblaugrana, Paco Bustos, demani un temps mort. Primer anota Juan Castro i després ho fa Jesús Melgar per retallar el marge local fins al 8-5. Tot i que els locals tornen a cometre errades en atac, la defensa blaugrana evita que els rivals ho aprofitin. Ara l’atac local torna a encertar anotant primer Raúl Entrerrios al qual segueixen Luis Frade i Janc per fer arribar el marge dels locals als sis gols, 11-5.
Com que l’atac visitant està ben contingut, l’avantatge dels homes de Xavi Pascual va creixent de manera inexorable. Després d’un gol de contraatac de José Manuel Padilla, un parell de gols de Dolenec, el primer des dels set metres, i un altre de Frade s’amplia encara més la renda local, 14-6. Tornen a anotar els forasters, Vicente Poveda, tot just abans que arribin els primers gols en el matx de Domen Makuc i Hadiel Langaro pel 16-7. Respon Mihajlo Mitic abans que entre Dolenec, amb un altre set metres, i Langaro col•loquin el 18-8 al marcador que deixa molt a prop el títol de lliga.
A la represa del joc, tot segueix igual
La segona part comença amb canvis a les respectives porteries. Kevin Möller i Admir Ahmetasevic substitueixen respectivament a Gonzalo i a Álvaro De Hita. A l’inici de la segona meitat, la defensa local està un pèl més relaxada que en els darrers quinze minuts de la primera meitat. Tot i això, l’atac local permetrà negociar força bé aquests primers instants en la represa del joc.
Els gols que anoten primer Mamadou Diocou i Timothey N’Guessan deixaran les coses iguals perquè els cordovesos també anoten gràcies al pivot Javier Garcia i al lateral esquerre David Estepa, 20-10. Altre cop marquen N’Guessan i Diocou. Els visitants respondran amb dos gols consecutius que tornen a deixar les coses com estaven, és a dir amb el mateix avantatge del final dels primers 30 minuts.
L’atac blaugrana no perdona
Després que aquest marge de deu gols es redueixi per gols que anoten el lateral dret Anderson Mollino, i el set metres transformat per Castro, hi haurà un desplegament de tota l’artilleria blaugrana per fer un parcial 7-0. Gols d’Àlex Pascual, Dika Mem, N’Guessan, Diocou, Frade, Makuc i altre cop Frade pel 29-14 que deixa sense alè a un Puente Genil que no té altre remei que acceptar, capcot, la superioritat del rival. Garcia vol reaccionar, però el seu gol el respon des dels set metres Dolenec per mantenir els quinze d’avantatge.
Els visitants volen acabar dignament i ho continuaran intentant, com els demana el seu tècnic, Paco Bustos, en un temps mort. Els seus jugadors li fan cas i ho intenten. Els gols de Castro, Mollino i Padilla són la mostra del que diem. Però tot i que els locals segueixen el seu pla de joc, després de gols de Frade i Janc, els visitants continuaran buscant la porteria de Möller. Anotaran Manuel Díaz i Joao Pedro Da Silva pel 32-20. Però els gols anotats per N’Guessan, Makuc i Dolenec posen les coses a lloc, 35-20.
La vint-i-vuitena lliga ja és aquí!!!
Amb aquests quinze gols de renda, s’arriba al minut 55 de partit, moment en el qual a la grada superior del gol sud es desplega una pancarta on es pot llegir la paraula CAMPIONS. Paraula que esclata entre el públic que ja comença a celebrar el merescut títol de lliga. A la banqueta local encara no hi ha cap mena d’eufòria. A la pista les coses es continuen fent bé. Anota Langaro mentre que Da Silva ho fa pels visitants.
Serà després d’aquest gol anotat a manca de tres minuts per la fi quan Xavi Pascual fa el seu ritual habitual que és saludar un per un als membres del planter i de l’staff que estan asseguts a la banqueta. Feina feta. Felicitacions merescudes perquè han merescut sobradament aquesta onzena lliga consecutiva i vint-i-vuitena en el total guanyada pel club.
A la pista anota Makuc el definitiu 37-21 perquè primer Möller atura un xut dels visitants i després serà Ahmetasevic qui no deixi que una rematada amb fantasia de Cedric Sorhaindo acabi en gol. Sona la botzina i ara si l’eufòria esclata a la banqueta local. Primer ho celebren a pista fent una rotllana i després s’apropen a la grada per aplaudir als fidels que han pogut en aquest any tan estrany i quan fa unes poques setmanes semblava que seria impossible, gaudir d’un títol al coliseu blaugrana.
Gràcies per l’esforç de tot un any i gràcies pel títol. Felicitats, CAMPIONS!!!!
@PBBMeritxell @FCBhandbol
