Una defensa blaugrana quasi perfecta
El dia en el qual s’ha produït el debut de Léo Westermann com a nou jugador blaugrana, el Barça de Jasikevicius ha trencat la ratxa de tres derrotes consecutives (Maccabi, Anadolu Efes i Bayern Munich) al superar clarament al València en un partit que s’ha semblat al que van disputar en el mateix escenari en partit de lliga ACB com un ou a una castanya.
SI en aquella ocasió, els atacs, sobretot el taronja, van fer miques les defenses contràries, en aquest cas les coses han estat molt diferents. La defensa blaugrana, en algunes ocasions vorejant la perfecció, ha minimitzat l’atac rival fins al punt que no ha permès a l’equip taronja creure en cap moment que seria capaços d’aconseguir la victòria i de fet ni tan sols l’ha deixat comandar el marcador més enllà de moments puntuals sense més transcendència.
Debuta Leo Westermann
Des del salt inicial s’ha vist a un Barça que tenia clar que havia de fer si volia aconseguir la victòria. Tancant el rebot defensiu, els locals provaven de controlar el joc, però les coses ni els hi sortien bé en atac on només havia anotat Cory Higgins la cistella inicial del matx. Tres cistelles visitants, una d’elles triple anotat per Nikola Kalinic posaven un inquietant 2-7 al lluminós.
Els locals seguien treballant bé en defensa i això els permetia una recuperació del mateix Higgins qui d’esmaixada reduïa el marge visitant. Un triple d’Adam Hanga i una cistella de Rolands Smits acabaven de donar la volta al resultat per tornar a avançar als de Jasikevicius, 9-7 Un triple de Mike Tobey torna a capgirar el marcador, però els de casa continuaran insistint gràcies a la perseverança d’Higgins qui anotarà triple i cistella abans que Sergi Martínez amb un cop de palmell anoti el 16-10.
De moment, el primer objectiu assecar la producció valenciana, s’ha aconseguit. Ara es tracta de consolidar l’avantatge, però els dos tirs lliures que falla Pierre Oriola impedeixen que l’equip reflecteixi al marcador la bona feina feta al darrer. Després d’una altra bona defensa, serà quan Westermann, qui havia entrat no feia gaire, anoti la seva primera cistella com a culer. És el 18-10 que quedarà retallat per dos tirs lliures transformats per Martin Hermannsson. S’arriba al final del primer capítol amb el Barça dominant de sis, 18-12.
Primeres assistències de Westermann
En el segon arriben les primeres assistències de Westermann, amb Sergi Martínez de receptor de les dues passades. El de Rubí anotarà quatre punts amb els quals l’equip blaugrana respon a les dues cistelles anotades pels taronges. A partir d’aquí s’entra en una fase en el que les dues defenses s’imposen fins que un parell de triples anotats per Àlex Abrines augmenten el marge blaugrana fins als 12 punts de renda, 28-16.
Ponsarnau ha de tallar el partit i demana un temps mort. Tot i la pausa, l’entrenador dels valencians no podrà tallar la ratxa blaugrana que ara s’ha desbocat. Una esmaixada d’Hanga i una cistella després de rebot ofensiu de Sergi Martínez porten la renda local fins als 16 punts, 32-16.
Duel de tiradors
El partit que sembla a punt de trencar-se, canviarà de rumb momentàniament per l’aparició dels tiradors que convertiran per uns moments el matx en un duel a OK Corral. Qui primer obre les hostilitats és Louis Labeyrie amb un triple, Hanga respon també de tres. En el següent atac valencià el de Gonesse torna a transformar des de més enllà de la línia del 6,75 i de nou respon l’hongarès volador.
El duel de tiradors des de la llarga distància l’acabarà guanyant el francès de Gonesse perquè ell tornarà a anotar de tres mentre que Westermann fallarà el que prova. Al duel de tiradors s’apunta Tobey anotant una cistella i addicional reduint la renda local fins als 8 punts, 38-30. I la cosa no acabarà aquí perquè els blaugranes es passaran encara una bona estona sense anotar. De fet no ho fan des del segon triple d’Hanga a 3.20 per la mitja part.
Mentre, els taronges van descomptant punts a l’electrònic. Hi col•labora el mateix tècnic local al qui li assenyalen una tècnica que Sam Van Rossom transforma, 38-31.
La jugada que no has de fer quan queda un segón del partit
Per acabar de fer les coses tan malament com saben, els locals faran la jugada ridícula del partit. A 1 segon tenen possessió amb sacada de banda. Calathes és l’encarregat de posar la pilota en joc. Incomprensiblement el seu passi no va a cap company sinó que surt fora directament.
Ara la sacada correspon als valencians. Ponsarnau demana temps mort. Quan el joc es reprèn, recordem que queda un segon de joc, la sacada de Kalinic va a les mans de Klemen Prepelic qui davant el desconcert de la defensa blaugrana fa una cistella molt fàcil.
Per sort no es tractava d’una jugada final d’un partit amb el marcador igualat. De totes maneres una darrera jugada de la primera part que per part blaugrana hi ha per llogar-hi cadires. 38-33 al final dels primers 20 minuts de joc.
El València puja la seva intensitat defensiva
L’inici del segon temps no és massa bo pels blaugranes. S’evidencien, altre cop, problemes en el control del rebot defensiu i això permet que els visitants tinguin segones opcions, Per sort, en atac els de Jasikevicius estan més encertats que els darrers minuts de la primera meitat sobretot per part d’un Calathes més incisiu. Una cistella amb tir addicional fallat i un triple del de Casselberry, mantenen les coses sota control, 43-37. Millora la defensa local i això permet que una cistella d’Oriola augmenti el marge dels blaugranes fins als 8 punts, 45-37. Marge que mantindrà Higgins.
Els de Ponsarnau pugen la seva intensitat en defensa, però això els costa arribar a les quatre faltes molt aviat. Gràcies al fet que millora l’encert des de la línia que els blaugranes seran capaços de mantenir i fins i tot augmentar el seu avantatge. Calathes fallarà un tir lliure, però Smits, Oriola i Abrines no fallen els seus, col·locant un 54-43 al lluminós.
Sis punts consecutius de Smits, un intent d’alley-hoop amb passi del base de Casselberry, que per sort acaba en cistella, un ganxo i una esmaixada consoliden la renda blaugrana en els tretze punts, 60-47. Un triple de Van Rossom retalla el marge local als 10 punts, 60-50.
Marge que tornarà a reduir-se, després de quatre punts d’Oriola, dos tirs lliures i una cistella, quan Sastre transforma un triple gràcies a una captura de rebot ofensiu per part dels visitants. El València intentant sorprendre els blaugranes en fer una defensa zonal 2-3 que no tornaran a repetir en el que queda de partit, el triple anotat per Abrines tanca el tercer capítol amb un marge de tretze punts favorable als de casa, 67-54.
La millora defensiva dóna la victòria als blaugranes
Tot són bones notícies pel Barça a l’inici del darrer període reglamentari. El rebot defensiu millora i la defensa treballa força bé. A més anoten Abrines i Sergi Martínez, mentre Oriola només pot anotar un tir lliure, 72-54. Un nou triple de Sastre posa aigua al vi, però els blaugranes no s’intimiden. Abrines trencarà l’encanteri amb un triple marca de la casa, 75-57.
Després d’un tir lliure transformat pels visitants arriba una cistella d’Higgins que augmenta el marge local fins als 19 punts, 77-58. Un triple de Prepelic i una cistella amb addicional transformat per Tobey dóna aire als seus, però l’alegria els durarà poc perquè els blaugranes responen amb dos tirs lliures d’Hanga i el primer triple de Westemann vestit de blaugrana, 84-66 a 1.55 per la fi.
En la part final del matx, els locals mantindran els 18 punts de renda gràcies a un triple de Kuric que arriba tot just abans d’un triple de Labeyrie que no havia anotat res des del duel de pistolers. Kuric serà el que a 6 segons per la fi tanqui l’anotació el partit amb una cistella pel definitiu 89-72.
.
@FCBbasket
