© PBB Meritxell ® Tots els drets reservats

PBB Meritxell és una marca registrada per la
Penya Blaugrana de Bàsquet Meritxell  
Comunica't amb nosaltres...
Consulta el projecte solidari d'una penya de bàsquet.
Visita el web del nostre projecte solidari
Segueix-nos a les xarxes socials Segueix-nos a les xarxes socials

 

 

 

 

 

 

CE Noia 3 - Barça 4

Tot i patir molt en els primers 25 minuts de joc, una esplèndida segona part permet al Barça sortir de la seva visita a l'Ateneu Agrícola amb un gran resultat que el fa encarar l'eliminatòria de quarts de final amb fundades aspiracions d'arribar a la final a quatre. L'equip de Pere Varias havia ofegat als blaugranes a la primera meitat amb una pressió constant que no els deixava maniobrar com solen fer-ho. Aquesta pressió en una pista plena a vessar, provocava un cert neguit perquè l'equip blaugrana no està acostumat a defensar-se tan a prop de la porteria, avui ocupada per Aitor Egurrola. I això provocava molts contactes que el feien caure sovint en el parany de les faltes. Arreglat el problema en la segona meitat, els homes d'Edu Castro han pogut desplegar la seva capacitat de joc fent-los mereixedors d'un millor resultat, però les errades en el llançament a pilota aturada ho han impedit. Ara bé, ser favorits pel partit de tornada, no vol dir que l'eliminatòria ja estigui al sac. Ans el contrari, serà necessària la millor versió de l'equip pel matx d'aquí a 15 dies. El partit començava molt de cara pels forasters. Només s'havien jugat 1 minut i 43 segons de joc quan una falta de Xavier Costa sobre Pablo Álvarez al sortir en contraatac és castigada pels àrbitres portuguesos amb targeta blava i llançament directe. El llançament va a càrrec del jugador de San Juan que supera a Xus Fernández. Era el sorprenent 0-1 que pujava al marcador amb el partit encara a les beceroles. Tot i el gol blaugrana, eren els roig i negres els que dominaven el joc. I poc després del gol inicial, arribava l'empat. Es tracta d'una jugada d'Humberto Da Siva Mendes per darrere la porteria d'Egurrola. L'angoleny aprofita una errada defensiva blaugrana que no tanca bé el pal esquerre de la seva porteria per fer un moviment molt ràpid que el pop no pot evitar. És el minut 2.43 quan l'empat a 1 puja al lluminós. El matx que estava sent molt intens tot i estar només en el minut 3 de joc, apuja el to amb el gol local. A partir d'aquí la pressió dels homes de Pere Varias encara és més angoixat. De res valia l'intent de Marc Gual de marcar un ritme més pausat en la sortida de bola. Els atacs dels blaugranes eren massa ràpids i això permetia als locals a recuperar la pilota molt aviat. A més, la pressió en les primeres línies de passada era de tal magnitud que els visitants no podien enllaçar més de dues passades sense perdre la pilota. I a cada pèrdua una rematada que la defensa blaugrana havia de solucionar de la millor manera possible. De fet les rematades visitants no sovintegen gaire i això permet que el trànsit a la part blaugrana de la pista fos molt dens. Veient que les coses no acaben de funcionar, el tècnic blaugrana demana temps mort. De poc serveixen les seves instruccions perquè el partit no canvia gens. Poca circulació blaugrana i massa atacs per part d'un Noia desfermat. Al caliu del seu públic l'equip local tanca als blaugranes en la seva àrea perquè quan poden sortir ho fan amb poc efectius i sense massa connexió. De fet, l'equip blaugrana ho està passant malament i per si hi mancava alguna cosa, el marcador de faltes és clarament desfavorable als interessos dels visitants. Per sort en defensa l'equip blaugrana juga prou bé a l'hora de no permetre arribades clares davant Egurrola, però, com diem, el problema és que no poden mantenir la possessió com acostumen. A 3.09 per la fi de la primera meitat, el problema de les faltes es converteix en una amenaça real quan els blaugranes arriben a la seva novena falta, per només 4 assenyalades als locals. El temor es confirma quan menys d'un minut més tard, en el 22.43, els àrbitres assenyalen la desena falta dels visitants. L'encarregat d'executar-la és Sergi Llorca. L'opció escollida és xutar de primeres però la bola surt fora. Després de recuperar la possessió de la bola, la seva segona rematada és aturada per Egurrola. Les coses continuen igual amb un Noia bolcat i un Barça incapaç de trenar el seu joc habitual. Però tot i els evidents problemes que ha patit l'equip blaugrana, el resultat es pot considerar magnífic. Quan tot sembla que s'arribarà al descans amb l'empat a l'electrònic, una jugada per la dreta del seu atac dels locals acaba amb Aleix Esteller a terra. Els àrbitres interpreten que el capità local ha caigut perquè Marc Gual ha posat la seva cama esquerra en la seva trajectòria. Tot això després de la protesta del públic, no hi ha més remei que assenyalar targeta blava. El llançament de la falta directa es fa amb el rellotge a 0, per tant tal com li diuen els àrbitres a Sergi Aragonès, l'encarregat d'executar el llançament. l'ha de fer directe perquè no hi ha temps material per fer cap jugada. El xut supera a Egurrola per la seva esquerra, fent pujar el 2-1 al lluminós. Després de la sacada de centre els jugadors marxen als vestidors. Cal dir que el marcador de faltes és aclaparadament favorable als locals, 4-13.

Està clar que al descans Edu Castro té molta feina a fer, si vol redreçar el partit. I quan el matx es reprèn, es palpa que la feina s'ha fet i molt bé. L'equip blaugrana sembla un altre. Ja no es perden pilotes en les primeres passades i el joc és, ara si, l'habitual. De fet el partit ara es dominat per un Barça pletòric que porta el ritme del joc tal com marca el seu llibre d'estil mentre que en defensa recupera la pilota aviat gràcies a una bona transició que no permet gaire arribades als locals. Uns locals que ara gairebé ni ensumen la bola. A més el domini visitant té un efecte dominó. Com que els visitants no permeten que els locals tinguin la bola, els homes d'Edu Castro no fan tantes faltes com en la primera meitat. Amb el Noia havent de jugar més mirant enrere que a la porteria d'Egurrola, fruit del bon joc visitant arriba el gol de l'empat. És una jugada per la banda dreta de l'atac blaugrana, on circula Nil Roca, el seu passi a l'esquerra per on transita Matías Pascual, acaba amb l'argentí superant la línia de mig camp i veient que la defensa local li obre una via de penetració, efectua una rematada de baix a dalt que envia la pilota a l'escaire dret de la porteria de Xus Fernández. És l'empat a dos que deixa glaçada la pista de l'Ateneu. És el minut 31.19 quan l'empat puja al lluminós. El partit en poc minuts ha canviat com un mitjó. El patiment ha canviat de cantó de pista. Ara són els locals els que van a remolc d'un Barça que a mesura que passen els minuts creix. Com dèiem, el marcador de faltes es va igualant. De fet, els locals arriben a la seva vuitena falta poc abans que els blaugranes facin la catorzena en el minut 34.33. Tot fa suposar que no tardarà gaire a arribar una nova oportunitat pels locals. I efectivament això acaba passant. És el minut 35.33, tot just un minut després de la falta anterior quan els àrbitres assenyalen la falta número 15. El llançament va a càrrec de l'angoleny Mendes qui supera a Egurrola per tornar a avançar als locals. El 3-2, però, no fa mal a uns blaugranes que tenen clar el que han de fer per donar-li la volta a la situació. De fet, el joc no canvia gens. El domini continua sent completament blaugrana amb un Noia que no pot fer una altra cosa que defensar-se. Com a conseqüència del domini visitant arriben les faltes locals, ara el Noia ja ha comès 9 i les rematades de Marc Gual i Joao Rodrigues precedeixen l'empat a 3. La jugada és una obra d'art de Matías Pascual. El de San Juan recupera la pilota en defensa i després de fer una cursa cap a la porteria superant rivals, quan arriba a estar a uns cinc metres del porter fa un xut de dalt a baix que entra per sobre Xus Fernández pel bell mig de la porteria. Un gran gol que torna a empatar el partit, ara a 3. És el minut 36.42 quan el matx queda momentàniament empatat. El domini continua sent blaugrana perquè continuen aplicant la recepta treballada al vestidor en el descans. I per acabar de confirmar la superioritat arriba un nou gol blaugrana. Ara és una jugada que acaba amb Pau Bargalló darrere la porteria de Xus Fernández, veient que avança per la dreta Joao Rodrigues, el de Sant Sadurní fa la jugada pel pal dret que acaba amb una passada al segon pal, on Rodrigues toca la pilota superant al porter local. És el minut 37.52 quan al marcador hi puja el 3-4. El matx continua dominat per un Barça que no permet gaire cosa a uns locals que comencen a donar símptomes de desesperació i d'impotència. Fruit d''això arriba una nova targeta blava ara a Aragonès per un intent barroer de provocar una penal a l'àrea blaugrana. Els àrbitres no cauen al parany de la caiguda teatral del jugador local i l'envien a la banda. La falta directa l'executa Bargalló qui no pot superar a Xus Fernández. Poc després arriba una jugada curiosa. Una falta molt clara de Llorca sobre Nil Roca sembla que serà assenyalada com targeta blava i llançament directe, de fet un dels àrbitres porta la targeta blava a la seva mà esquerra, quan l'altre àrbitre, que era el més allunyat de la jugada, li comenta quelcom a cau d'orella que no només li fa rumiar sinó que li fa canviar d'opinió. El que era targeta blava pel Noia es converteix en falta de Roca. Incomprensible. Tot i aquesta disbauxa arbitral, el matx continua amb el Barça dominador i un Noia que cada segon que passa s'angoixa més i més. La defensa blaugrana està perfecta tapant tots els forats possibles. Ara el Noia arriba més sovint a la rodalia d'Egurrola, però el pop està incommensurable. En el minut 42.17 el Noia comet la seva desena falta. Joao Rodrigues és l'encarregat del llançament directe que malauradament va al pal esquerre de la porteria local. A partir d'aquí, els blaugranes jugaran amb el rellotge i el resultat. De fet el Noia serà incapaç de xutar entre els tres pals en el que queda de partit, mentre que els blaugranes tindran un parell de clares ocasions, Pablo Álvarez, la segona amb un xut que supera a Fernández però que troba el pal dret de la porteria local. Ni el temps mort que Pere Varias demana a 2.12 per la fi els hi serveix de res, perquè els blaugranes juguen perfecte al darrere i el partit s'acaba amb un Noia desesperat i un Barça que ja té un peu a la final a quatre.