© PBB Meritxell ® Tots els drets reservats

PBB Meritxell és una marca registrada per la
Penya Blaugrana de Bàsquet Meritxell  
Comunica't amb nosaltres...
Consulta el projecte solidari d'una penya de bàsquet.
Visita el web del nostre projecte solidari
Segueix-nos a les xarxes socials Segueix-nos a les xarxes socials

 

 

 

 

 

 

CH Caldes 0 - Barça 4

En un partit molt disputat i difícil, el Barça s'ha emportat la victòria de la Torre Roja, després de fer un exercici de concentració realment remarcable. Els homes d'Edu Castro eren conscients que els locals no els hi regalarien res i que si volien guanyar, haurien de posar, com a mínim, la mateixa intensitat que els homes d'Eduard Candemí. Així ho han fet, sobretot en defensa, apartat en el qual han estat a gran nivell durant els 50 minuts de joc. Una bona transició, atac-defensa, i la fantàstica actuació de Sergi Fernández, expliquen el 0 a la porteria visitant amb el que s'ha acabat el matx. En atac era qüestió de paciència i que la qualitat dels jugadors blaugranes fes la resta. I així ha estat. Com era d'esperar, la capacitat tècnica individual dels homes d'Edu Castro ha donat fruit, aconseguint una victòria en una pista molt complicada que els fa mantenir l'avantatge al capdavant de l'OK Lliga. Com era previsible els locals han començat el matx amb molta empenta i agressivitat. Pels forasters era força complicat sortir amb pilota controlada, la primera premissa si volien aconseguir el domini del joc. Així les coses, els blaugranes perdien ràpidament la possessió de l'esfèrica, fet que permetia arribades locals que buscaven les pessigolles a un immens Sergi Fernández. De fet, i això seria una constant en el partit, els homes d'Edu Castro havien de sortir-se'n de les contínues escomeses locals que quan perdien el control de la pilota pressionaven al que la tingués en aquell moment. Tot plegat provocava un cert neguit en les files blaugranes que no podien desplegar el seu joc habitual, i no precisament per falta de ganes sinó perquè materialment era gairebé impossible desfer-se de la pressió local. Tot i que els jugadors del Caldes pressionaven de valent, els blaugranes han començat a allargar les jugades per tal d'esgotar als locals i fer-se d'una vegada amb el control del joc. A partir del minut 7 de partit han començat a sovintejar les arribades dels visitants a la rodalia de la porteria de Cesc Campor que fins al moment no havia tingut massa feina. Les rematades de Pau Bargalló obliguen a intervenir a Campor, però eren una flor al bell mig d'una tempesta inclement. Els blaugranes, però, en lloc de deixar-se anar, i aquí han demostrat el gran equip que formen, han premut les dents posant-se el vestit de feina per evitar que la pressió local els fes cometre alguna errada en defensa. Una gran passada d'Alex Acsensi permet una rematada de Xavi Rovira que supera per dalt a un venut Sergi Fernández que intimida el suficient per obligar que el toc de Rovira acabi topant amb el travesser. Serà la primera de les grans oportunitats dels locals per avançar-se en el marcador. Després han arribat un parell més de rematades del Caldes que paradoxalment han provocat el primer gol blaugrana. L'atac local, per uns moments, s'ha tornat boig a l'hora de buscar la manera de superar a Sergi Fernández, i en el següent atac, la recuperació de Marc Gual, li ha permès sortir de l'àrea amb pilota controlada, després d'una ràpida cursa, un cop superada la ratlla de mitja pista fa un passi a la dreta on es troba Pau Bargalló que al primer toc creuà la pilota a dins de l'àrea local on Pablo Álvarez remata tal com ve la pilota per superar per sobre l'estirada de Campor. Ha estat un atac que no ha durat més de 5 segons, un llampec que ha enlluernat tota la Torre Roja. Eren possiblement els millors minuts del Caldes i els blaugranes han desfet la il•lusió dels locals en obrir i tancar d'ulls. Era el minut 10.04 quan el 0-1 puja al lluminós. Una contra de manual havia superat de forma diàfana a un equip local que fins al moment ho estava fent força bé, però que no comptava amb la determinació blaugrana. El llibre d'estil del Caldes, però, no permet rendicions incondicionals i malgrat el gol dels rivals, han continuat jugant amb la mateixa empenta que abans. Amb els blaugranes començant les habituals rotacions tot just després del gol d'Álvarez, el Caldes no ha pogut refer-se del cop de massa i Candamí s'ha vist obligat a reconduir la situació demanant un temps mort que l'ha de servir per recordar el que havien parlat quan van preparar el matx contra el líder. Tot i que ara les arribades locals a l'àrea blaugrana no sovintegen, els forasters continuen trobant-se una mica incòmodes a la pista. Tot i això, en defensa estan prou bé per evitar que Sergi Fernández passi per angúnies. Abans el contrari, qui arribarà amb cert perill serà l'equip d'Edu Castro, obligant a Candamí a demanar un nou temps mort per tal d'evitar mals majors. Amb una rematada perillosa de Pablo Álvarez s'acaba la primera meitat sense que es torni a moure el marcador.

La segona part comença amb el mateix panorama que hi havia en els primers 25 minuts, pressió alta local i una certa incomoditat d'un Barça està acostumat a dominar el joc però no a la pressió afegida que avui es troba. A una arribada en contraatac de Pau Bargalló, responen els locals amb una rematada molt perillosa que Sergi Fernández salva amb solvència. Encara no dos minuts més tard arribarà la segona esgarrapada blaugrana. Una nova recuperació defensiva de Marc Gual li permet pujar la pilota amb certa comoditat. Per un cop, els locals no fan la pressió que anaven fent des de la sacada inicial i el de Sant Sadurní travessa sense oposició la línia de mig camp. De cop, en una clara errada defensiva, el jugador que està davant d'ell a uns cinc metres marxa a marcar a Bargalló que ja està marcat. Gual, que de cop i volta, es troba sol com un mussol etziba una rematada molt forta que va desplaçant-se suaument cap a dalt. Campor que no té ningú davant d'ell tapant-li la bola, no calcula bé la velocitat de l'esfèrica que va agafant embranzida a mesura que s'enlaira. Quan Campor reacciona fent pujar el braç amb la guarda per rebutjar la pilota, ja és massa tard. La bola fa unes dècimes que l'ultrapassat i ja jeu dins la porteria després de colpejar la xarxa interna. És el 0-2 que puja el marcador en el minut 31.09 de partit. Aquest segon gol blaugrana obliga a Candamí a fer quelcom. La seva idea per tal d'evitar mals majors és fer una zona, el que en hoquei es coneix com a defensa en quadre. La defensa en zona, té com objecte despistar al rival, trencar-li els esquemes i obligar-lo a fer coses diferents de les habituals i a més, de retruc, és la millor manera d'evitar fer faltes innecessàries. Però a part d'aquests avantatges, també té certes servituds com és la manca de pilotes recuperades i a més permetre que el temps s'esvaeixi ràpidament i això comporta a més a més arribar pocs cops a la porteria rival i menys amb possibilitats de fer mal. Des del punt de vista tàctic, si vas perdent, sembla una mala decisió, però Candamí la pren totalment conscient. Les poques rematades que a partir d'ara tindran els locals, les soluciona sense problemes un Sergi Fernández que està fent un partit meravellós. Tot i l'alternativa defensiva dels locals, els blaugranes continuen fent el seu joc i a més ara dominen el joc aprofitant el fet que els locals no estiguin defensant en individual. Així les coses, arribarà la sentència definitiva del partit. Una jugada visitant per la banda dreta acaba amb una rematada d'Ignacio Alabart. La pilota l'atura Campor, però els blaugranes ben posicionats en atac la recuperen molt aviat. L'esfèrica arriba a Matías Pascual qui xuta sense massa angle a la porteria de Campor, el xut però no troba porteria i en canvi acaba xocant amb la tanca posterior, la pilota surt rebotada de tal manera que arriba a la zona on està totalment sol Joao Rodrigues. El portuguès té temps de rematar amb l'estic entre les cames amb el cos per darrere la porteria, però amb la punta de l'estic per davant la línia de gol. El toc del davanter blaugrana fa agafar a la pilota una trajectòria elevada per darrere l'esquena de Campor que no pot fer res per evitar que la bola arribi a l'escaire esquerre de la seva porteria. És la fantasia feta gol. El 0-3 que puja a l'electrònic en el minut 38.31 és un cop molt fort per un Caldes il·lusionat que no troba la manera de rendibilitzar el seu joc. Poc després nou tems mort de Candamí al que li costa vendre el seu producte. Ofereix ordre i paciència però el partit està en el seu tram final i els jugadors no troben la forma de superar a uns blaugranes que no són tan fàcils de sotmetre com es pensaven que podien fer en el partit al seu cau, la Torre Roja. Conscient que ja no hi ha res a defensar, Candamí torna a ordenar defensa a l'home. Però les arribades més nombroses són les que fa un Barça cada cop més segur del que està fent i que a més, per fi, se sent fort i còmode dins la torre. Per acabar-ho d'adobar, ara és la defensa blaugrana la que recupera abans la pilota i no deixa que els rivals s'apropin a la porteria que defèn Sergi Fernández. De fet, en els darrers cinc minuts de joc, el porter blaugrana només ha de fer una aturada, que és de mèrit això si, mentre que en la resta del que queda el domini és totalment blaugrana que a part de tenir jugadors de qualitat i experts juga amb el temps a favor. A 2.35 per la fi arribarà el darrer gol blaugrana. És una jugada per la dreta de l'atac blaugrana, la pilota arriba a possessió de Pau Bargalló que fa una passada perfecta al segon pal on està sol Pablo Álvarez qui remata a plaer. És el minut 47.25 quan el definitiu 0-4 puja al marcador. Amb el Caldes fent atacs sense massa esma acabarà un matx en el qual tot i la seva intensitat només s'han assenyalat 11 faltes, 5 als locals i 6 als blaugranes, en tot el partit i que els blaugranes han merescut guanyar.