© PBB Meritxell ® Tots els drets reservats

PBB Meritxell és una marca registrada per la
Penya Blaugrana de Bàsquet Meritxell  
Comunica't amb nosaltres...
Consulta el projecte solidari d'una penya de bàsquet.
Visita el web del nostre projecte solidari
Segueix-nos a les xarxes socials Segueix-nos a les xarxes socials

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barça 83 - Unicaja 90

Se'ns acaben les paraules. El Palau ha perdut part de la seva màgia i ja no intimida a cap rival. Ara, al contrari de fa uns pocs anys, sortir a la pista del coliseu barcelonista, ja no és com anar a l'infern. La pressió tant a la pista com a la grada era de tal magnitud que o havies de jugar molt bé, o ser molt bo si te'n volies sortir. Avui en dia, només cal saber esperar el teu moment, que segur que t'arriba, i recollir la victòria com si fos fruita madura acabada de caure de l'arbre. Avui, l'Unicaja de Joan Plaza, ha sabut interpretar les misèries d'un equip antigament guanyador. Tot molt trist. Ara mateix, els blaugranes enfonsats en la tretzena posició de l'Eurolliga, mostren a tothom les seves carències. iI defensa, ni joc col·lectiu, ni tan sols esma suficient per creure en la victòria. I el pitjor de tot plegat és que aquest equip és nou de trinca. Tan nou, tan nou, que els pocs jugadors que queden de l'anterior temporada, o no juguen, o juguen molt poc. Només se'n salva Pau Ribas, que com pot jugar de base, avui ho ha fet perquè l'altre base, Phil Pressey, havia quedat fora de la convocatòria, doncs té més oportunitats. Però la resta, juguen entre poc i gens i sobretot lluny dels minuts decisius. És el cas de Víctor Claver, poc més de 13 minuts, Petteri Koponen, 12.27, i si parlem de dos que fins fa no massa eren les referències indiscutibles, un del joc interior i l'altre de l'exterior, Ante Tomic i Joan Carles Navarro, ni tan sols han sortit a pista. I ens queda un, Aleksandar Vezenkov, qui avui ha reaparegut, després de no anar ni convocat des del partit disputat el 26 d'octubre a la pista del AX Emporio Armani. Per tant, estem parlant d'un projecte totalment nou, tenint en compte que també s'ha canviat el cos tècnic, i que després de només tres mesos, sembla haver esgotat el seu cicle vital. Com es pot comprovar, tot molt trist. Les urgències històriques comencen a ser insuportables perquè ningú dins del club és capaç de prémer la tecla correcta donant una imatge de desgovern molt preocupant. Estem davant una nova temporada llençada a la paperera de la història? Tot sembla indicar que és així. Esperem, però, que algú posi seny i que la situació es redreci com més aviat millor. Anem al partit. L'equip sortia fort. Un triple d'Adrien Moerman era l'avís que els blaugranes tenien clar que estaven davant d'un partit transcendental. A la pista, els jugadors locals se'ls veu força concentrats i amb ganes. Joan Plaza, el tècnic d'Unicaja, per la seva part deixa l'equip en mans de Nemanja Nedovic, el serbi amb llicència per fer el que vulgui a pista. Entre una cistella de Jeff Brooks, qui falla l'addicional i un triple del serbi amb llicència, li donen la volta al marcador, 3-5. És el primer avís, que les coses no seran fàcils. Com hem dit, els blaugranes han sortit amb força ganes, i fruit d'això els permet anar fent amb certa solvència. Un triple d'Hanga i la feina de Kevin Seraphin dins la pintura, permet al Barça no deixar marxar als malaguenys, 8-9. Ara qui s'apunta a tirar del carro és Rakim Sanders. El de Pawtucket, fa el seu desplegament físic habitual per anotar tant des del pal baix com des de més enllà de la línia de 6,75 aconseguint posar als seus al davant, 13-12. Unicaja, però, va fent i haurà de ser Thomas Heurtel qui també de triple, empati el partit a 16. Nedovic anota un nou triple i això permet als visitants a tornar a agafar 5 punts de renda, que Hanga retalla en un contraatac, 18-21. El problema de l'equip blaugrana, recau en el fet primordial que només es preocupen d'anotar, oblidant-se que és la defensa la que fa guanyar els partits. Pierre Oriola qui ha entrat per Seraphin, anota un tir lliure abans que Ribas de contraatac ajusti el marcador, 21-23, Un triple per cada equip, Adam Waczynski pels malaguenys, Claver pels blaugranes tanquen el quart pel que fa a l'anotació, 24-26. Els 26 punts anotats pels visitants, són un mal presagi.

Globalment, el segon quart del Barça ha estat el millor dels quatre. Ja des de l'inici es comprova que la defensa blaugrana està més activa en totes les àrees del joc. El rebot defensiu millora i ara els malaguenys pateixen per anotar. En atac, els locals gràcies a l'empenta de Pierre Oriola al pal baix i l'encert de Ribas en el tir de tres i una brillant esmaixada de Sanders permet als d'Alonso capgirar el marcador tot i que amb poc avantatge, 31-30. El partit es torna més aspre, però la defensa local ha millorat força. Després d'una cistella de Seraphin, i 8 punts, triple, cistella i addicional i cistella d'Heurtel, més finalitzador que creador, donen als locals 6 punts de renda que mantindrà Sanders, 43-37. Són els millors minuts del Barça. Malauradament duraran poc. De fet, quan sembla que per fi els locals podran obrir forat, un triple de Brooks torna les coses on eren, 43-40. Un rebot ofensiu de Seraphin li permet anotar, 45-40, però els 4 punts finals dels de Plaza deixen les coses en només un punt pels blaugranes, 45-44. La sensació és d'oportunitat perduda.

Un addicional transformat per Sanders és la continuació de la bona dinàmica en atac. El problema pels locals ara es focalitza en el fet que ningú és capaç d'aturar a un Nedovic que fa el que vol. Un triple seu empata a 48 i el matx entra en una dinàmica d'empats en el marcador. Heurtel i Oriola, van empatant fins al 54-54, moment en el qual un triple de Moerman és l'inici d'una mini escapada local que culmina Sanders amb un contraatac per un esperançador 61-56. Però ja hem dit que la defensa local no és la de la primera meitat. Un triple de Brooks retalla la renda blaugrana i després d'algun triple fallat, arriba l'empat perquè Waczynski no anota un addicional, 61-61. Amb Nedovic de nou fent estralls en la defensa local, un triple de Moerman mig arregla el fet que Seraphin no ha transformat cap dels dos tirs lliures que llança, 64-65. A 1.16 per la fi del quart, Sito Alonso sorprèn tothom fent sortir a Vezenkov a pista. No es pot saber els motius, però el búlgar surt amb ganes i és molt ben rebut per l'afecció. El partit arriba al darrer capítol, amb sos punts amunt pels de Plaza, 64-66.

L'inici del darrer període és molt decebedor, perquè els locals donen mostres d'haver arribat al seu límit de resistència. Ara si que Seraphin anota dos tirs lliures, per l'empat a 66, però els triples de Waczynski i Alberto Díaz desequilibraran el partit definitivament, 66-72 quan queden 7.45 per la fi. A cada segon que passa, als blaugranes els hi queden menys idees. Un cop de palmell de Vezenkov redueix la renda visitant, però la defensa no aporta gaire i els andalusos continuen anotant. Un tir lliure d'Hanga i una cistella d'Heurtel donen fe de vida de l'atac local, però, insistim, el problema és la defensa. Un rebot ofensiu permet a Waczynski anotar el 71-78. Mentre Ribas anota dos tirs lliures, Hanga en fallarà dos que permeten als de Plaza tornar a dominar de 7, 73-80. Després d'un cop de palmell d'Hanga pel 75-80, el Barça es desfà des de la línia de tres. Es fallen tres triples consecutius i l'Unicaja ho aprofita per anar-se'n de 12, 75-87 després del quart triple de Nedovic. El partit s'ha perdut en qüestió de 5 minuts en els quals s'ha vist tot el que pot donar de si aquest projecte. Els tres tiples que s'anoten per part blaugrana en el darrer minut de joc, dos de Moerman i el darrer d'Heurtel semblen una broma de mal gust. L'equip continua amb 4 victòries i ara amb 9 desfetes. És 13è classificat i pràcticament s'ha quedat sense opcions d'entrar als play-offs. Tot plegat, massa trist.