© PBB Meritxell ® Tots els drets reservats

PBB Meritxell és una marca registrada per la
Penya Blaugrana de Bàsquet Meritxell  
Comunica't amb nosaltres...
Consulta el projecte solidari d'una penya de bàsquet.
Visita el web del nostre projecte solidari
Segueix-nos a les xarxes socials Segueix-nos a les xarxes socials

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

R. Madrid 90 - Barça 92

Molt pocs hi creien, però ell, el druida de Novi Sad, sabia que ho podia aconseguir. Va arribar des d'Àustria un dia fred i humit. Va dir unes quantes frases de la seva collita i es va ficar a l'audiència a la butxaca. En una roda de premsa en la qual el seu magnetisme va deixar embruixat a tothom va dir unes quantes obvietats i el seu clàssic, "vamos a ver". Ja en la intimitat del camerino va parlar amb tots i cadascun dels seus homes per conèixer els seus neguits i les seves necessitats. Li va donar el bastó de comandament a Thomas Heurtel ajustant a continuació els rols dels integrants del planter. Un cop feta la feina teòrica, quedava la pràctica i en tres partits per estudiar, va aconseguir el que només 10 dies abans semblava totalment impossible. Svetislav Pesic, que en el 2003 va entrar per sempre mes a la història del Barça, ara ha fet un pas més per pujar a l'Olimp del club: Del que ha fet aquest cap de setmana, en parlaran les generacions futures durant anys i panys. Perquè la seva feina ha superat amb escreix el que va fer el 2003 i el 2004. A les hores, l'equip que va dirigir estava fet a mida, amb estrelles en gairebé totes les posicions i on regnava amb llum pròpia el gran Dejan Bodiroga en el tram final de la seva carrera però encara sent capaç de donar lliçons al pal baix. Però és que ara, l'equip se l'ha trobat fet i també desfet. Amb una sortida que ja es pot considerar traumàtica de l'anterior tècnic i que com s'ha vist va ser amb certa rancúnia i molt poca saviesa, i amb el planter totalment perdut. És cert que ell que amb tan poc temps i veient-ho amb perspectiva, poca cosa podia fer a menys de 7 dies per l'inici de la copa del rei. Però tot i els problemes, ho ha fet. Primer guanyant al Baskònia, després desfent-se del Gran Canària, per cert recordem que els grocs van apallissar al Barça en partit d'ACB jugat al Palau (77-88), i finalment superant a la final a un Madrid en ratxa. Com el geni serbi va dir al final del partit, només li ha mancat guanyar als Golden State Warriors. En definitiva, la prova palpable que Pesic era l'home. Anem al partit. L'inici ha estat de tanteig. Uns i altres estaven un pèl nerviosos. Uns perquè sabien de la dificultat de l'empresa, els altres perquè no se'n refiaven del mestre. Sigui com sigui, les coses comencen ajustades. Adrien Moerman anota els primers punts des de la línia, però la resposta blanca, aprofitant una errada de Rakim Sanders qui regala tres tirs lliures a Luka Doncic, permet als de Pablo Laso avançar-se 4-2. Walter Tavares és un problema, més en defensa que en atac, perquè obliga a canviar la mecànica de tir. Però entre Sanders i Ante Tomic, poden mantenir les coses, 6-6. Sanders comet una bajanada al fer una falta antiesportiva totalment innecessària sobre Facundo Campazzo. Tot i això, el marcador es tornarà a igualar perquè el gegant de Dubrovnik, li guanya la partida a Tavares un parell de cops, 10-10. Pesic està aconseguint una cosa molt important i és que el Madrid no agafi un bon avantatge des del molt aviat. Els blancs tornen a marxar de 4, però els blaugranes que estan defensant amb molta intensitat, redueixen la renda a un punt perquè Pau Ribas falla un tir lliure, 14-13. Amb els de Laso, obrint forat, un triple de Trey Thompkins, infal·lible avui des de més enllà del 6,75, dóna fins a 8 punts de renda pels blancs, serà Ribas qui retalli una mica la renda blanca a l'anotar dos tirs lliures a 1 segon pel final del període, 21-15.

Els 6 punts de renda dels blancs es reduiran ràpidament. Un triple de Pierre Oriola i una cistella de Ribas, deixen l'avantatge blanc en només 1 punt, 21-20. La consigna de Pesic, no deixar-los marxar, s'està complint. Ho torna a fer Heurtel, 23-22, moment en el qual els jugadors blaugranes aprofiten les errades en el tir lliure dels rivals per tornar a igualar el resultat, 26-26, després de cistelles de Tomic i Adam Hanga, poc productiu fins al moment. Amb la defensa treballant força bé, els de Pesic, tenen esma per avançar-se. Entre Heurtel, quatre punts de Tomic i un triple de Ribas, obren una petita escletxa al marcador, 29-35. Són els millors minuts dels blaugranes fins ara. Transforma un triple Thompkins, per culpa d'una baixada de tensió en el rebot defensiu blaugrana, però dos tirs lliures de Petteri Koponen i un triple final d'Oriola, tanquen el segon capítol amb 6 punts amunt pels de Pesic, visitants avui, 34-40.

Recordem les paraules del tècnic de Novi Sad al parlar del tercer quart. Avui, ha passat una mica el mateix. Els seus homes han sortit molt endollats. Tant en defensa com en atac, no han comès cap error, obligant a Laso a demanar temps mort. Els triples de Ribas, Hanga i el contraatac del mateix Ribas, havien conformat un 1-8 que ha fet molt de mal a l'equip blanc. Tot i la pausa, el Barça ha continuat augmentant la seva renda. Addicional transformat per Oriola pel 35-51. El marge ja és de 16 punts. El Madrid sembla, a hores d'ara, una joguina trencada. L'únic punt negre a l'horitzó és la quarta falta personal que ha fet Oriola. Un triple de Rodolfo Fernández, redueix la renda, però el triple de Sanders, ja recuperat anímicament de la seva errada inicial, i dos tirs lliures de Moerman, fan tornar els 16 amunt, 40-56. Sanders amb un tap evita una cistella de Doncic mentre que Ribas fa arribar la renda als 18 punts, 40-58, màxima renda avui per l'equip blaugrana. Els de Laso reaccionen amb 4 punts seguits que Heurtel talla, 44-60. El tècnic blanc s'ha adonat que cal fer quelcom i ordena pujar les línies de defensa. Ara la pressió sobre el base blaugrana, sigui Heurtel o sigui Ribas, és brutal. A més de la millora defensiva, pels blancs apareix el pistoler de Laramie, Jaucee Carroll. El seu primer triple és només un avís, 44-60. Després d'una pilota perduda per Heurtel, un triple de Claver sembla una benedicció, 47-63. Sanders anota dos tirs lliures, 48-65 tot just abans que Hanga també arribi a la quarta falta personal. Una cistella d'Heurtel a 3 segons per la fi del tercer acte, tanquen l'anotació abans de l'epíleg, 52-67.

Continua la pressió blanca, que no desapareixerà fins que acabi el partit, però Sanders i Hanga. aquest des de la línia, poden anotar, 54-71. Un nou triple de l'home de Laramie comença el descompte de l'avantatge blaugrana, 57-71. Anota Claver i de nou Carroll converteix un nou triple que respon amb la mateixa moneda Hanga, 61-76. La pressió madridista tant en defensa com en atac és angoixant. Randolph transforma un addicional i la renda blaugrana és només de 12 punts, 64-76. No hi ha manera d'augmentar-la perquè quan anoten els blaugranes, ara ho fa Tomic, responen els blancs amb jugada de tres, com per exemple un nou triple que anota, un altre cop el de Laramie, 67-78. I la cosa continua igual poc després, anota Hanga i triple blanc, ara de Rodolfo Fernández, 70-80. La ratxa de cistella blaugrana i triple blanc s'acaba, de moment. Tomic, falla un tir lliure però en el següent atac agafarà un rebot ofensiu per anotar el 70-83. Cal remarcar que els homes de Pesic, s'han venut tots el tercer cotxe perquè avui acabaran fent un munt de captures a la zona dels blancs,, 13 per 10 dels madridistes. En defensa, els blaugranes recolliran en tot el partit 26 per 13 dels de Laso. Després de temps mort demanat per la banqueta blanca, arriba un nou triple de Thompkins pel 73-83. El partit entra en una fase complicada pel Barça, ja que cada cop té més problemes per pujar la pilota. A més, contravenint les ordres de Pesic, l'equip comença a jugar amb el resultat i el rellotge. Estratègia perillosa, però que es pot entendre pel cansament tant físic com anímic que pateixen els blaugranes. Se succeeixen noves pèrdues de pilota i els blancs continuen retallant ara des del tir lliure, 76-83. Poc abans d'entrar en els darrers 2 minuts de joc, Ribas és qui anota dos tirs des de la línia, 76-85. Moerman ha de deixar la pista per la seva cinquena falta. Anoten els blancs i després d'una nova pèrdua d'Heurtel, Campazzo també des de la línia deixa la renda blaugrana en només 5 punts, 80-85. Dos tirs lliures de Claver donen una mica d'oxigen, 80-87, però el de Laramie també anota de 2, 82-87. A 55 segons per la fi qui fa una cistella per recordar és Sanders al superar amb un sky-hook a Thompkins pel 82-89. El mateix Sanders falla un tir lliure pel 82-90. Torna a anotar de 2 Carroll, mentre que Claver ara falla dos tirs lliures abans que un triple de Thompkins deixi el partit a tir de tres, 87-90. Queden 25 segons. Ribas anotarà dos tirs lliures claus, 87-92, tot just abans que un nou triple de Thompkins, un veritable malson en aquests minuts pels de Pesic, deixi el definitiu, 90-92 a 11 segons per la fi. El mestre demana un temps mort i dissenya només una jugada. Els blancs fan falta de seguida a Oriola qui ha de passar per la línia. Només hauria de transformar-ne un, però falla els dos. La jugada blanca, la darrera possessió del partit comença per la dreta del seu atac, acaba amb Thompkins negant-se a llançar de tres, fa un extra-pass a Fabien Causeur, qui llança un triple que es passa de frenada, la pilota la lluiten Taylor i Claver, el rebot li cau a les mans de Rodolfo que no acaba d'encertar quan sona la botzina. El Barça és el campió. Pesic ha conclòs el seu miracle. Seu és el mèrit. Gràcies mestre!!!! Un record des d'aquí a qui en el 2004 va fer tot el possible per obligar-lo a marxar. El temps, jutge implacable, posa a cadascú en el lloc que es mereix. Pesic entre els déus, i l'altre...vés a saber. Felicitats, campions!!!!