© PBB Meritxell ® Tots els drets reservats

PBB Meritxell és una marca registrada per la
Penya Blaugrana de Bàsquet Meritxell  
Comunica't amb nosaltres...
Consulta el projecte solidari d'una penya de bàsquet.
Visita el web del nostre projecte solidari
Segueix-nos a les xarxes socials Segueix-nos a les xarxes socials

 

 

 

 

 

 

R Madrid 73 - Barça 88

Extraordinària victòria l'aconseguida per un Barça pletòric. Des del mateix començament l'equip blaugrana ha sortit decidit per la victòria i després de superar el bon inici blanc, ajustant la defensa i amb atacs ben dirigits s'ha posat al davant el marcador 11-20, al final del primer quart. A partir d'aquí ha dominat el marcador fins al final. Els blancs que òbviament ho han intentat s'han vist incapaços d'aconseguir capgirar la situació perquè ni físicament ni tàcticament podien superar l'excel·lent desplegament d'un equip que tenia entre cella i cella aconseguir la victòria. Una victòria de les moltes que vindran per un equip de moltíssima qualitat. Com hem dit el matx començava amb l'equip òbviament local endollat. Alberto Abalde era l'encarregat de fer la primera cistella del matx. Jasikevicius que havia fet sortir d'inici a Artem Pustovyi amb la intenció d'aturar a Edy Tavares ordena el relleu del de Kiev perquè el jugador de Cap Verd està a la banqueta. Empatava Cory Higgins, quina copa ha fet el fillol de Michael Jordan, i de nou el del Ferrol anotava, ara de tres, pel 5-2. Els blaugranes, avui visitants, responien amb una cistella de Nikola Mirotic. Després d'una nova cistella local, el de Pogdorica mantenia el desavantatge i quan ha fet la seva tercera cistella consecutiva que posava al Barça al davant, 7-8, en aquell moment ningú era conscient que aquells dos punts marcarien definitivament el marcador final. Mirotic en una de les cistelles rep un cop que de moment l'envia a la banqueta. El relleu de Mirotic a l'hora d'anotar el pren Nick Calathes per fer el 7-10. La defensa blaugrana és de moment, tot i la presència d'Edy Tavares a pista, modèlica. El rebot defensiu es controla i a més a més el bon treball defensiu no concedeix espai als tiradors blancs. Brandon Davies, més encertat que en les eliminatòries prèvies anotarà dues cistelles i un addicional que tenen la seva continuació en un triple de Rolands Smits, que ha estat qui havia substituït a Mirotic, que fan pujar el parcial blaugrana fins a un 0-14 que marcarà el camí de la final. Els blancs, sorpresos, anoten abans que Pustovyi transformi un alley-hoop a passada de Léo Westermann, 9-20. Una darrera cistella del gegant de Cap Verd tanca el primer capítol amb 11-20 al marcador.

Els blancs comencen fort el segon període. Una cistella amb addicional de Carlos Alocén i una altra cistella aquesta de Trey Thompkins sembla que els revifen, però Àlex Abrines amb un triple és l'encarregat de posar aigua al vi local. Una cistella de Kyle Kuric manté les coses, 18-25 abans que Tavares disposi i falli d'un tir addicional. Al tècnic lituà no li agrada el que veu a pista i fa un canvi de rumb. Amb l'entrada a pista de Davies, Mirotic i Calathes les coses canvien. La defensa millora i les cistelles de Davies, Mirotic i Higgins tornen a eixamplar el marge blaugrana, 20-31. Un triple de Gabriel Deck sembla refer l'ànim dels locals, però els blaugranes no s'immuten ni per les cistelles blanques ni per la remor i menyspreu rebut d'uns privilegiats que a més de no pagar entrada perquè òbviament són convidats de l'organització es dediquen a escridassar de tant en tant als àrbitres o als jugadors blaugranes, perquè curiosament i inexplicablement no són fanàtics de l'equip català. Ara qui anota és Davies, en defensa es continua dominant el rebot i això no permet segones opcions als blancs. Mirotic es ressent del cop rebut abans i després d'anotar dos tirs lliures surt cames ajudeu-me cap als vestidors. Tot i la baixa momentània del montenegrí, les coses es fan bé al darrere i en atac Calathes transforma un triple pel 23-38. Després de cistella blanca arriba un altre triple visitant, Smits, que augmenta la renda fins als setze punts, 25-41, davant la desesperació d'una senyora que crida a tot allò que no va vestit de blanc. Anoten els locals abans que Davies transformi dos tirs lliures, a continuació la defensa blaugrana recupera una pilota que Higgins converteix en el 27-45. Tot i que els blancs anoten, el pivot de Filadèlfia és l'encarregat de transformar cistella i dos tirs lliures que fan pujar l'avantatge blaugrana fins als vint punts, 29-49. A la senyora de la grada li han de donar una mica d'Aigua del Carme perquè ha patit de cop i volta una inexplicable baixada de tensió. La defensa dels visitants torna a recuperar la pilota i Adam Hanga és l'encarregat de fer el 29-52. Tot i que els blancs fallen un altre tir, el rebot de forma miraculosa se'l queda Thompkins per fer el 31-52 amb el que s'arriba al descans. Mentre els jugadors marxen als vestidors, a la grada, els sanitaris han d'ocupar-se de la senyora cridanera a veure si la poden recuperar abans de la represa del partit.

Les coses comencen força bé pels forasters. Higgins transforma cistella i addicional per la tercera falta personal de Tavares, 31-55. Però tal com va passar en la semifinal de dissabte, coincidint amb el màxim avantatge aconseguit fins al moment en el partit, l'equip es relaxa un mica en atac permetent que cincs punts seguits de Sergio Llull, cistella i triple, facin reviure l'equip i a la senyora cridanera. Saras no se'n refia i demana temps mort. Tavares tot i les tres faltes és el baluard dels blancs, de fet el seu principal baluard perquè ja no li queden més alternatives a un Pablo Laso que desesperat veu com Jaycee Carroll de moment no supera a Abrines i no aporta res en atac. Tot i els mals atacs blaugranes, els locals no estan per moltes festes i quan tornen a anotar els visitants, Higgins de tir lliure per falta tècnica assenyalada a Llull, el marge blaugrana es manté en els setze punts, 40-56, que seran dinou després d'un triple d'Abrines. El mal moment blaugrana sembla ser cosa del passat perquè el de Danville augmenta la renda des dels 4,50, 40-61. Els problemes s'acumulen als locals perquè el seu únic referent arriba a la quarta falta personal que l'obliga a anar a la banqueta. En mig de xiulets i els ja habituals crits de la senyora que finalment s'ha recuperat, Calathes i Kuric fallen tres tirs lliures, dos del de Florida i un del d'Evansville, per tècnica Fabien Causeur, qui incomprensiblement s'ha cregut el que està cridant la senyora de la grada. Tot i això, Calathes, ara si que transforma dos tirs lliures abans que Causeur anoti de tres pel 50-63. Els blaugranes no perden el senderi i entre una esmaixada de Smits i dos tirs lliures de Mirotic que fa poc ha tornat a pista eleven la seva renda als disset punts, 50-67. Per si hi mancava quelcom, entre el base de Casselberry i Smits dibuixen un alley-hoop que el letó culmina amb una esmaixada d'esquenes que obliga a cridar de nou als sanitaris perquè a la senyora cridanera li ha tornat a baixar de forma sobtada la pressió. 50-69, a manca del darrer capítol.

Laso conscient que ha de forçar la màquina treu a pista a Tavares tot i les seves quatre faltes. Anota Alocén i fa el mateix Kuric. Una cistella de Tavares seguida d'un triple d'Alocén revifa als blancs i als privilegiats de la grada, entre ells la senyora cridanera. Saras talla el partit amb un temps mort. L'aturada va com aigua de maig perquè Kuric anota el 57-73. Un nou triple d'Abalde dóna fe de les ganes blanques, però la resposta serà contundent, dos tirs lliures d'Abrines i un triple posterior d'un immens Higgins que de nou obliga els sanitaris a anar al rescat de la senyora cridanera de la grada que necessita una segona ampolla d'Aigua del Carme. Queden 4.48 i el marge visitant continua en els setze punts, 62-78. Ara qui demana temps mort és Laso. A la represa cistella i addicional de Tavares i dos tirs lliures d'Abalde, com es pot comprovar el de Ferrol i el de Cap Verd són les úniques vies de producció fiables de l'equip blanc. Això no impressiona als barcelonistes que anoten un punt de tir lliure per part d'Higgins i una bombeta, honorant al gran Joan Carles Navarro, de Calathes pel 67-81 a manca de 2.54 per la fi. Un nou temps mort de Laso vol esgotar les últimes possibilitats per superar als de Jasikevicius, però l'atac no se'n surt i qui anota és Higgins pel 67-83 a manca de 2.15. Els sanitaris preveient el que està a punt de passar, s'asseuen al costat de la senyora cridanera a la qual ja no li surten les paraules. Quan després de dos tirs lliures transformats per Tavares arriba un triple de Calathes, 69-86, els sanitaris, segons expliquen alguns testimonis han de treure a la senyora cridanera del pavelló en llitera per l'accés del carrer Jorge Juan. Anota Alocén amb resposta de Pierre Oriola abans que una frustrant darrera esmaixada de Tavares marqui la fi del matx i la coronació del nou campió,73-88. A la cerimònia d'entrega de trofeus, Cory Higgins rep el merescut reconeixement com a MVP de la final. El de Danville ha fet una copa per emmarcar. Felicitats, CAMPIONS!!!!