© PBB Meritxell ® Tots els drets reservats

PBB Meritxell és una marca registrada per la
Penya Blaugrana de Bàsquet Meritxell  
Comunica't amb nosaltres...
Consulta el projecte solidari d'una penya de bàsquet.
Visita el web del nostre projecte solidari
Segueix-nos a les xarxes socials Segueix-nos a les xarxes socials

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barça 68 - R Madrid 74

En un Palau ple a vessar, el Barça no ha pogut forçar el cinquè partit de la sèrie final de l'ACB. Ha caigut amb honor i glòria, però ha caigut. Davant un el R Madrid que havia fet els deures per tal de no tornar al seu cau a disputar un partit que hagués estat a cara o creu. Avui, per primer cop a l'eliminatòria, els blancs han estat superiors en el rebot, tant l'ofensiu com el defensiu i la seva superioritat en aquest departament ha acabat sent definitiu. Els de Pesic no han pogut treure profit de la versatilitat dels seus homes interiors que avui han patit i molt a l'hora d'aturar a Walter Tavares, un malson tota la nit a les pintures. El de Cap Verd ha estat la clau del matx, fins al punt que el seu treball ha estat el que ha decidit el partit per tot el que ha fet i sobretot pel que no ha deixat fer als rivals. Per la seva part, el Barça ha ofert una versió menor del que estàvem acostumats a veure durant la temporada. Sense un dels seus pulmons, el rebot, no ha estat capaç de trobar cap altra eina que li donés alguna superioritat evident i això ho ha acabat pagant molt car. No se'ls pot retreure res als homes de Pesic que un cop més, com acostumen, s'han buidat a la pista, il·lusionant a un Palau entregat fins al moment aquell en el que l'avantatge del rival i la sorra que quedava a la clepsidra feien impossible la victòria. El dia havia començat amb un rumor sense fonaments que els ajunta lletres habituals volien convertir en "verídic" sobre la possible arribada d'un nou tècnic i per tant d'un nou projecte a la banqueta del Palau. El Coach Pesic, el mag de Novi Sad, el druida serbi, ha aprofitat la roda de premsa de final del partit per posar les coses al seu lloc, demostrant, per si algú no se n'havia adonat encara, del seu compromís amb el club. Anem al matx. Com és habitual per part blanca, l'inici del partit ha estat trepidant. Cistella de Facundo Campazzo i triple de Rodolfo Fernández. La resposta blaugrana tardava una mica però finalment arribava també en forma de triple, Chris Singleton. Ja que abans havia fallat un llançament de tres Thomas Heurtel, qui avui no estaria igual d'inspirat que en els partits anteriors. Els forasters tenien pressa i ho demostraven gràcies de nou a Rodolfo Fernández qui anotava un parell de triples més per deixar un inquietant 3-11 al marcador. En aquell moment del matx ja es podia comprovar que el rebot defensiu del Barça patiria perquè Laso havia corregit l'error de no carregar-lo en els partits anteriors. Una minsa cistella de Pierre Oriola s'afegia al triple del de Canton, però ara qui apareixia també des de més enllà de la línia del 6,75 era Campazzo per ampliar, encara més, el marge blanc. El segon i darrer triple de la nit de Singleton permetia respirar a una grada que estava veient com el seu equip es dessagnava en el rebot defensiu. Una nova cistella blanca seguida d'un triple d'Anthony Randolph eleva la renda visitant als 11 punts, 8-19. La desesperació era evident en un Palau que no es volia rendir. Pesic es veu obligat a demanar temps mort per aturar la sagnia. L'equip, de cop i volta reacciona. Un parell de bones defenses permeten que una cistella de Kevin Pangos, un cop de palmell de Víctor Claver, una cistella de Kyle Kuric i un triple del mateix Pangos redueixin de forma dràstica la renda visitant, 17-20. Ara qui es veu obligat a demanar temps mort és Pablo Laso. Els seus consells no serveixen de gaire, perquè poc després la diferència al lluminós serà mínima, 19-20 amb Ante Tomic culminant un contraatac. Finalment anotaran els blancs, mentre que una nova cistella del gegant de Dubrovnik serveix per deixar en tres punts la renda blanca quan acaba el primer capítol, 21-24.

Els locals que han superat el mal inici de partit i de fet, en els primers minuts del segon acte, continuaran en estat de gràcia. Per uns moments millora el rebot defensiu i això permet que primer un triple inversemblant de Kuric amb dos defensors blancs al damunt, seguit del segon triple de Pangos i finalment un tir lliure d'Adam Hanga donin al Barça la seva màxima avantatge en el partit, 28-26. Malauradament no passaran d'aquí. De forma immediata, Gustavo Ayón anota un addicional per tornar a posar als seus al davant, abans que una altra cistella inversemblant de Rolands Smits lluitant contra els elements i els rivals, pugui anotar miraculosament el 30-29. Serà l'últim cop que el Barça domini a l'electrònic. Una cistella blanca seguida d'un triple de Trey Thompkins, donen 4 punts de renda als blancs. Una renda que hauran de suar sang per mantenir perquè la defensa blaugrana en aquest quart es pot qualificar de magnífica, però els forasters també defenen amb la mateixa intensitat equilibrant el nombre de tirs fallats Cada punt que s'anota s'ha de treballar i molt. Smits anota un tir lliure i Hanga els dos que prova, però només serveixen per mantenir les coses mig controlades, 33-35. Pesic ha de canviar els plans perquè la tercera falta d'Oriola l'obliga a substituir-lo per Artem Psutovyi, ja que Tomic està a la banqueta amb dues faltes personals. Una cistella final blanca deixa el 33-37 amb el que s'arriba a la mitja part.

Arriba l'altre partit del qual sempre en parla Pesic. Però aquest cop, "l'altre partit" no serà favorable als de casa. El rebot defensiu continua sent una ferida oberta i això els permet gaudir d'uns llançaments extres preciosos. Un nou triple, el quart i darrer de la nit, de Rodolfo Fernández, obre un forat de 9 punts al marcador, 33-42. Anota Singleton, mentre Kuric falla un triple, poc abans que Tomic faci la seva tercera falta. Els problemes s'acumulen a un Pesic que està desbordat traient aigua del vaixell. Un triple de Randolph vol ser el que toqui la santabàrbara però un triple marca de la casa de Kuric refà la moral dels locals, 40-47, fins al punt que de nou els de Pesic salvaran un nou matx-ball. Triple de Pangos seguit d'un contraatac d'ell mateix per reduir la renda blanca a només dos punts, 45-47. El miracle blaugrana torna a ser possible. Però es quedarà en només un intent perquè el temps mort que demana Laso trencarà la ratxa local. Una cistella blanca seguida d'un triple de Fabien Causeur desfan la màgia. Pesic es veu obligat a aturar el partit amb 7 punts de renda, 45-52, pels blancs. Després de la pausa, Víctor Claver anotarà dos tirs lliures mentre que Campazzo transforma el seu segon triple de la nit pel 47-55 amb el que acaba el tercer capítol.

Arribem a l'epíleg amb el Barça enfonsat i l'aigua arribant-li al coll. Els locals necessiten una barreja perfecta de defensa i encert en atac si no volen veure com el rival s'emporta la lliga a casa seva. Els compassos inicials del darrer període són il·lusionants. De moment hi ha una bona defensa mentre que en atac, tot i que Heurtel fallarà un triple, anota una cistella seguida d'una altra d'Hanga, 51-55 a 9.12 del final. És un bon començament, sense dubte. Però, sempre hi ha un però, arriba el tercer triple de la nit de Campazzo per augmentar el marge foraster fins als 7 punts, 51-58. Singleton anota dos tirs lliures, mentre el rebot defensiu blaugrana millora. Després de cistella blanca, Oriola transforma dos tirs lliures (de nou bon percentatge en el tir des de la línia del 4,50 per part local, 12 encerts de 14 llançaments) pel 55-60. Els de Laso responen amb dues cistelles, la segona amb tir addicional que falla Jeffery Taylor. Per part blaugrana, les errades en els triples d'Hanga i Oriola permeten que els visitants marxin de 9, 55-64. A partir d'aquí s'escriu l'epitafi del matx i per tant del campionat. Quatre errades consecutives en tirs de tres condemnaran al Barça que a més, per si hi mancava quelcom, perd una pilota. Els rivals dominen de 12 punts quan queden només 2 minuts per la fi, 55-67. El miracle, en cas de produir-se, hauria de ser gegantí. Amb gairebé tot perdut, Hanga anota un triple, que sense dubte arriba massa tard. Els blancs fallen un tir lliure, mentre Pau Ribas anota el 60-68 a 1.20. Els de Laso es limiten a canviar cistella per cistella, conscients que el temps s'esmicola a favor seu. Un nou triple d'Hanga deixa en 7 l'avantatge dels blancs, 63-70, però només queden 31 segons de joc. Anoten els de Laso, abans que ho faci de nou Ribas. Nova cistella forastera i triple final de Pangos a 1 segon per la fi que deixa el 68-74 final. Sona la botzina i el títol torna a ser blanc. Els blaugranes aguanten dempeus l'entrega del trofeu abans de marxar al camerino. El Palau els acomiada amb una gran ovació perquè l'equip, malgrat tot han competit amb dignitat i orgull en una temporada en la qual el coliseu blaugrana, per fi, ha recuperat l'orgull.